"Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa.
Ai! Quan engego la moto,
quin orgasme sideral!
És com si d'un glop em fes
tota l'escala social.
Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa.
Agafat a les seves banyes,
xafant boles al seient,
amb tot ella sóc terrible,
sóc pitjor que en 'Frankinstein'.
Ab moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa.
Agafades al darrere,
hi duc nenes de bandera
que s'arrapen com llagostes,
pel Garraf, quan fem les costes.
Arribant al lloc precís
amb l'excusa de fer un pís,
rodolem tots dos per terra
i ens muntem la nostra guerra...
Jo i la moto...
Passeu del meu funeral
si un bon dia me la foto;
a mi poseu-me en un forat,
però arregleu-me la moto.
Sóc pedal, jo sóc bugia,
sóc la roda i sóc pistó,
m'accelero, corro i freno,
sóc la moto que duc jo.
Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa
ai, ai, ai... Aparteu la paret!"
Pere Tàpias, La moto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada