Pendents del nou ric xinès

"La crisi econòmica passa factura arreu del món. El creixement xinès segueix sent envejable però hi ha una frenada dels principals índexs econòmics, en especial una caiguda en les exportacions a principis d’any superior al 25%. El consum s’està desaccelerant respecte l’any anterior: el febrer passat, el comerç augmentava un 15,2%, 8 punts percentuals per sota de les dades de fa mig any. A les empreses xineses i internacionals els caldrà exprimir la seva competitivitat. Les empreses catalanes confien que el pla d’estímul econòmic a dos anys de 4 bilions de yuans (453.300 milions d’euros) aprovat pel govern xinès aporti noves oportunitats per potenciar les seves vendes.

La societat xinesa ja és per tradició estalviadora i presenta un baix índex de consum. Amadeu Jensana, director de Programes Econòmics i Cooperació de Casa Àsia, recorda que el consum domèstic representa un 35% del PIB mentre que la gran part de les economies d’Occident superen amb escreix el 50%. La crisi ha coincidit en un moment de canvi d’estratègia per part de les companyies catalanes, que ja veuen més el mercat xinès com una gran bossa de consumidors que no pas per establir-s’hi per produir i exportar, segons explica Joan Tristany, director general d’AMEC, associació d’empreses de maquinària, tecnologia i equipament. Els 42 membres d’AMEC implantats a la Xina estan incrementant vendes, segons Tristany, sobretot els fabricants de maquinària d’embalatge i de tractament de productes d’alimentació a causa de la preocupació per la seguretat alimentària.
L’interès per adaptar-se a la nova situació es confirma amb l’assistència de 120 empresaris en un seminari de la setmana passada sobre la situació de la Xina davant la crisi, organitzat per Casa Àsia a Barcelona, o amb la trobada informativa que la Cambra de Comerç de Barcelona celebra aquest dimarts sota el títol “infraestructures a la Xina i oportunitats per a l’empresa espanyola”. Tristany es mostra convençut que el govern xinès activarà l’activitat econòmica amb inversions ingents perquè l’obra civil tiri endavant malgrat l’aturada de la demanda. Jensana explica que en els últims mesos destaquen les companyies que miren d’aprofitar-se dels programes d’inversions pública d’incentiu del consum. Tots els experts consultats aposten pel pla d’inversions del govern com un camí d’oportunitats. Les principals partides es destinaran a infraestructures, construcció de vivenda, mesures per estimular el comerç intern i ajudes al món rural. Omar Puertas, advocat a Xangai del bufet Cuatrecasas, té confiança que “el pla d’estímul econòmic anunciat i els canvis estructurals que tenen previst implementar en la seva economia permetran que la Xina mantingui el creixement econòmic a l’entorn del 8%”.
Joan Cornet, president de l’assessora Hispachina, afirma que la crisi s’utilitzarà per transformar la indústria xinesa cap a una producció d’alt valor afegit. Cornet també apunta que el mercat de productes selectius i de luxe, la informàtica i sobretot la construcció són els més perjudicats per la frenada de la demanda xinesa. Esteve Rodés, president de l’empresa de perfumeria i cosmètica Idesa i president de l’Associació Espanyola de Perfumeria i Cosmètica, opina que el “nou ric [xinès] definitivament deixarà de comprar amb el ritme que ho feia fins ara”, i estima que “el ritme de creixement del consum de productes cars probablement, a mig termini, es reduirà, però crec que el mercat no entrarà en una dinàmica recessiva.”

La construcció ha rebut la pitjor part, en algunes ciutats amb una frenada en sec d’obres. Josep Torrents, director general del grup de maquinària d’acabats de la construcció Germans Boada, adverteix que el desenvolupament recent del sector era desmesurat, en part arran del boom que va provocar arreu del país l’organització dels Jocs Olímpics. Germans Boada comercialitza els seus productes a la Xina des de fa 15 anys i hi té una filial des de en fa 4 amb una fàbrica i una estructura pròpia de distribució. Les vendes de Germans Boada a la Xina van augmentar el 2007 un 30% i al 2008, un 20%. Torrents dóna per fet que el 2009 el percentatge serà menor però ressalta que parteixen d’unes vendes molt petites i que l’impacte no serà greu. “Tenen més a perdre els competidors xinesos perquè tenen una quota de mercat més gran”, diu Torrents.Cornet recomana que les marques establertes a la Xina driblin la situació reduint despeses i centrant els seus esforços promocionant els seus nínxols més rentables. Per a les empreses en procés d’accedir al mercat xinès, el fundador d’Hispachina suggereix que aturin temporalment els seus plans d’inversió i facin estudis de mercat de cara al futur. Tristany contradiu Cornet i defensa que si hi ha algun mercat on val la pena invertir-hi avui, aquest és la Xina perquè pocs creixen tant. “Seguim tenint projectes però més mesurats. Si les empreses catalanes deixen d’invertir a la Xina no serà per la situació de la Xina sinó per la caiguda general del seu negoci.”


Cristian Segura. A l'Avui, (la versió mal reduïda)