Salvar vides des de Singapur

"Malgrat la xafogor tropical que fa a Singapur al migdia, els vint-i-quatre monjos del Temple Budista Birmà no es concedeixen ni una pausa en la cadena per carregar camions amb les donacions que han recollit. Els vehicles són de l'empresa constructora AHB, on treballa l'enginyer birmà Min Lwin Oo, que és qui coordina l'enviament de 24 contenidors de transport marítim amb roba i utensilis d'auxili per a les víctimes del cicló Nargis a Birmània. Els expatriats birmans i els exiliats de la dictadura s'han convertit en el principal proveïdor de socors per al país, perquè esquiven els obstacles de la junta militar gràcies a contactes locals.

"El que recaptem no es pot enviar pels canals oficials i hem d'utilitzar les nostres xarxes de negocis. Ho carreguem com a enviament comercial", explica Min. A part de roba, queviures i estris per cuinar, el temple ha rebut uns 12.000 euros en ajudes econòmiques i la meitat ja s'ha utilitzat per comprar medicines. Ell és originari de Rangun, l'antiga capital, però viu a Singapur des de fa 8 anys. De la seva família, només la seva filla adolescent resideix amb ell. La resta, la dona i dos fills més, continuen a Birmània. Min explica que gràcies als diners que envia la seva família viu en condicions privilegiades. Tot i això, el cicló va ensorrar el terrat de casa seva. Min assegura que no s'ha d'esperar que la junta militar obri les portes a l'ajuda internacional. "El govern té molta por de la influència exterior. És molt difícil que en ple procés de votació del referèndum permetin l'entrada d'ONG o d'un exèrcit estranger en missió de solidaritat. Només un miracle pot canviar el nostre país". Min, un antic manifestant a Birmània, afirma que només 2.000 dels 100.000 birmans residents a Singapur van anar a l'ambaixada a votar.

Al rovell de l'antiga àrea colonial hi ha el Peninsula Plaza, un vell centre comercial que serveix de lloc de reunió dels birmans. Són cinc plantes amb botigues i seus de petites empreses regentades per birmans. A cada pis s'han instal·lat espais de recollida de donacions, molts d'organitzats per Patriotes Birmans a l'Exterior, una institució política opositora al règim militar. Diumenge passat, al primer pis, una parada de venda de tabac de mastegar i targetes de telèfon amb ofertes especials per trucar a Birmània tenia també una urna per a ajudes econòmiques de Patriotes Birmans i una llista d'adreces d'internet on es podia trobar informació de la tragèdia. Un pis més amunt hi ha una botiga de fotocòpies i d'ordinadors amb una pantalla de televisió que va passant vídeos acabats d'arribar de Birmània sobre la devastació a les regions del delta del riu Irrawaddy. La majoria de persones que es reuneixen per veure les imatges són joves que passen per allí buscant feina: en un dels plafons on es pengen anuncis laborals hi ha ofertes per cuidar avis o per fer de peó en una planta química per 200 euros, molt per sota del que es considera digne a la rica Singapur.

Al quart pis, en una botiga de roba tradicional, té la seu l'Associació d'Empresaris de Myanmar. Recapten diners per comprar a Birmània tones d'arròs i enviar-les a Myaung Mya, un dels municipis esborrats pel cicló. Thu Zar, vicepresidenta de l'associació, lamenta que el govern continuï exportant arròs malgrat que molts territoris d'arrossars han quedat submergits i els preus domèstics s'han duplicat. A la llibreria Polaris estan convençuts que la població comença a estar-ne farta i que tard o d'hora hi haurà un aixecament. "Els nostres contactes a Birmània expliquen a la gent que s'estan morint perquè el govern no deixa entrar ajuda de l'exterior, i que els governs d'Occident els donen suport", explica Nyi Nyi Myo, un comptable que fa de voluntari.

La Polaris és el principal centre de recollida de roba i estris d'auxili, però també és lloc d'encontre dels més implicats políticament. En un racó de l'últim pis del Peninsula Plaza s'acumulen les 6 tones de material que han aplegat. Les envien cada dia en avions normals amb voluntaris que declaren a les autoritats que és equipatge seu. El govern fa els ulls grossos i permet que ONG locals ho distribueixin. A la llibreria, sobre les olles i les joguines pengen fotografies de la líder opositora i premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, i del seu pare, Aung San, heroi de la independència birmana."

Cristian Segura, a l'Avui de fa un any.