"Fou una tarda de fred i vent que l'altre gat saltà la paret: era negre i blanc. Superb. El coll gruixut, el pelatge llustrós. La mirada intel·ligent. S'apropà a la gata.Aloma era a la finestra mirant-los.
La gata fugia d'ell, s'arraconava, provava inútilment, desesperadament, d'enfilar-se a un arbre. Estava acabada. Moribunda. Vomità amb grans estremituds. El gat no la deixava. La persecució era tenaç. Els miols de desig de l'un i els de plany de l'altra es barrejaven amb el vent que xiulava. Aviat fou negra nit.
Aloma s'apartà de la finestra: tenia nàusees.
L'endemà la gata era estirada al carrer, erta. El vigilant l'havia matada d'un cop de garrot entre les orelles mentre estava gatinant.
En arribar a la primera travessia, el pit se li eixamplà. Va alentir els passos.
Hi havia un grapat de núvols dalt el cel. La claror que venia de ponent en duia un amb els cantells de color taronja per guarniment. -Si el podia xuclar amb palleta!... -El núvol avançava. S'estenia defenent-se. Ara el tenia damunt el cap... Aloma ensopegà amb un roc i va adonar-se que, ran de la vorerar, l'herba creixia verda com la maragda d'un anell del qual havia estat enamorada.
Si l'hagués pogut tenir ja l'hauria llençat. Tot cansa...
Continuava carrers avall aspirant golafrement l'aire perfumat de terra humida, de verdor, de jardins petits de Sant Gervasi."
Mercè Rodoreda, Aloma (versió original).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada