Són les nou del matí d'un dia feiner de setembre i el Teatre de Titelles de Chaoyang, a Pequín, és ple de gom a gom. Hi ha programat un concurs de dansa i el públic el formen, majoritàriament, jubilats del barri d'Anzhen que han vingut a gaudir dels balls internacionals i del folklore xinès. A l'escenari no actuen estrelles sinó les veïnes amb més marxa. Un centenar de dones de la tercera edat competeixen per demostrar al jurat quins grups de dansa amateurs d'Anzhen tenen la millor coreografia. En disputa hi ha la participació a la gala d'inauguració dels Jocs Olímpics del 2008.
El festival al teatre de titelles és un dels múltiples tornejos de dansa que s'organitzen entre el 2007 i el 2008 per elegir les associacions de jubilats que formaran part dels espectacles programats per als Jocs Olímpics. Els premis més cobejats són les places per a les gales d'inauguració i cloenda, però durant les tres setmanes que duraran les proves olímpiques l'Ajuntament de Pequín té previst amenitzar la ciutat amb diversos espectacles públics.
"No ens agrada la pressió d'estar capficades en una competició. A la nostra edat hi ha al·licients més importants, sobretot mantenir actiu el teu cos", assegurava la capitana de l'equip Lily, de la Comunitat de Veïns d'Anhuaxili, campió, el setembre passat, del torneig de dansa d'Anzhen. Les seves paraules semblaven contradir-se amb l'afany que van dedicar per demostrar el millor de si al jurat, les hores de preparació diàries que hi han dedicat durant els dos últims anys, els milers d'euros invertits en vestuari i la fredor amb què tractaven les altres concursants. La directora d'afers artístics del districte, Zhao Ling, afirma que Lily i les subcampiones, el grup Bosc d'Erables, ja havien estat escollides prèviament per a la ronda següent per la seva qualitat i pels anys de treball, i a finals d'octubre buscaran ser els millors d'entre els 400 conjunts de ball amateurs que hi ha al districte de Chaoyang. Per al primer semestre del 2008 hi ha programades les proves finals, que seleccionaran els campions de la capital i aquells que representaran altres províncies xineses.
Representar Chaoyang és una responsabilitat especial, perquè s'ha consolidat com el nou centre de la ciutat i perquè és on s'ha construït l'anella olímpica. Algunes participants expliquen que, fins i tot, reben classes d'anglès pagades per l'ajuntament per atendre tan bé com sigui possible els milers de visitants. Chen Jiazhen, la líder de l'equip del carrer de Yumin, no té clar que puguin superar les proves de districte. Al concurs del setembre es decidia un tercer representant d'Anzhen i per la bona classificació aconseguida opten a la plaça. Chen, de 55 anys i prejubilada com a comptable en una empresa local, creu que al concurs de Chaoyang tindran en contra que a la seva formació no hi ha homes. Els equips favorits han preparat balls mixtos gràcies a la participació d'alguns dels marits. "No és habitual que ells vulguin ballar en espectacles públics", diu Zhao. Només una dotzena d'homes van participar al concurs a Anzhen.
La comunitat de Yumin assegura que el seu punt fort són coreografies inspirades en cultures internacionals, un requisit que s'exigirà als grups escollits. Chen diu que dominen danses tradicionals japoneses, coreanes i també uns moviments de flamenc. El grup de Yumin es va lluir en el festival del setembre amb representacions d'escenes populars xineses. El més aplaudit va ser el seu domini de Pi Ying, el ball d'ombres tradicional xinès, un art en què la directora, Zhao, és tota una mestra. Una altra actuació que els va sortir rodona va ser l'escenificació d'un grup de nens que passen un dia a l'escola fent entremaliadures i jocs típics de l'educació comunista. Zhao Bing, una dona de 62 anys, va tancar el número amb una sèrie de tombarelles i cabrioles per demostrar que l'esperit de superació va més enllà de l'edat."
Cristian Segura, a l'AVUI de fa molt. Jubilats amb marxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada