Sola i diuen que feliç, als 94 anys canvià de món

I deixà de record uns versos d'en Verdager, la Carme de Torelló:

("CALS AVIS" Residència Rocaprevera. Torelló, Juliol 2009. Benvolguts, Per voluntat de la pròpia Carme Teixidó, resident d'aquest centre, veiem oportú donar-vos la dolguda notícia del seu desenllaç. Us envíem un recordatori perquè en guardeu un bon record, com així li hauria agradat...)

"Per entre la boirada que s'esqueixa
a Catalunya es va veient més gran,
pujant de feixa en feixa
per les espatlles d'eix turó gegant.
L'aurora la corona
de raigs d'argent amb nívia madeixa
que d'or se va tornant,
lo bes últim li dóna l'estrella matutina,
perdent-se entre l'aurífera boirina,
com entre cabells rossos un brillant.
Oh!, salve, Catalunya,
la fosca nit s'allunya,
la nuvolada es fon,
i com àuria corona gegantina,
lo sol es posa en ton puríssim front."

Jacint Verdaguer, Creu del Canigó.