"Alcino Gomes va aparèixer davant els periodistes físicament rebentat. Gomes, que representa São Tomé i Príncipe, tot just havia quedat ahir eliminat a la primera ronda dels 1.000 metres de caiac dels Jocs Olímpics de Pequín. Va arribar últim a 58 segons del primer, el campió canadenc Adam van Koeverden. A la primera pregunta d'aquest diari, Gomes s'estira a terra i rebufa. "No puc, ho sento". Escup, beu aigua i quan el seu company del Senegal Assame Fall mira d'aixecar-lo, patina i torna a caure. Tots dos són representants d'un fenomen que qualla a Pequín: l'onada d'africans en el rem.
Fall va fer el millor temps dels tres caiaquistes negres de K1 1.000 metres: 4 minuts i 7 segons, davant els 3 minuts i 27 segons del primer de la seva eliminatòria, el britànic Tim Brabants. El millor africà en caiac va ser el sud-africà Shaun Rubinstein, un jove blanc que va fer un temps de 3 minuts i 36 segons.
Sud-àfrica és l'únic país del continent amb una presència constant en caiac i canoa olímpica. La Federació Sud-africana de Canoa té 6.000 practicants registrats en aquestes dues modalitats. La xifra és petita comparada amb la de qualsevol de les grans potències europees, però el més sorprenent és que un Estat com Angola hagi pogut classificar un regatista en canoa, Fortunato Pacavira, quan el país té 25 practicants, segons Domingo Torres, del Comitè Olímpic Angolès.
És la primera vegada que Angola participa en una prova aquàtica dels Jocs Olímpics. El mateix rècord es pot aplicar al Senegal, São Tomé i Príncipe i Costa d'Ivori, tots presents a Pequín. També va destacar un novell com el sud-africà Calvin Mokoto, que en el seu debut olímpic va passar a semifinals de canoa 1.000 metres. Com l'angolès, en creuar la línia de meta Mokoto va demanar a l'organització de pujar a bord d'una de les barques d'auxili perquè no tenia més forces per remar fins a port. A les proves de caiac i canoa es classifiquen directes per a la final els primers de cada eliminatòria. Els que obtenen del segon al setè lloc passen a semifinals i el vuitè i novè queden desclassificats. Pacavira, setè a la seva volta, va passar a semifinals amb un temps de 4 minuts 39 segons, a 44 segons del líder de la cursa.
Pacavira va ser deu anys pescador i ara és conductor d'autobusos. Va descobrir els esports de rem quan un dia uns coneguts el van colar al Club Naval de Luanda. És un afortunat perquè l'últim any i mig ha pogut dedicar-se a entrenar a Alemanya i Portugal amb un subsidi del seu govern. "L'economia creix sòlidament i el país fa anys que viu en pau. Això dóna una estabilitat que permet a cada vegada més joves dedicar el seu temps a l'esport", explica el periodista angolès de Radio 5 Auves da Silva.
Precisament el comerç amb la Xina és el principal motor del creixement econòmic que experimenten bona part dels països africans. "Hi ha un boom dels esports de rem a l'Àfrica perquè per primera vegada s'estan invertint diners i els programes de la Federació Internacional de Canoa estan aplicant-se bé", explicava el representant de comunicació de la selecció sud-africana Dave Macleod. El senegalès Fall n'és un exemple: ha aconseguit una sèrie de programes d'ajuda que li han permès residir tres anys als EUA preparant-se esportivament. "Al Senegal sóc famós perquè participo als Mundials i faig bons resultats als campionats africans. Sóc una estrella i faig atractiu l'esport", deia Fall des del camp de regates de Shunyi, als afores de Pequín.
Macleod té clar que en una competició olímpica hi ha dos tipus d'atletes: una minoria que rivalitza per les medalles i una majoria que no aspira als metalls i sí, en canvi, a sortir per televisió al màxim nombre d'eliminatòries possible. "És el més important per als africans perquè encoratja la gent del seu país i dóna popularitat a l'esport", segons Macleod, que esmenta com a model Benjamin Boukpeti, un francès de pare togolès que gràcies a la doble nacionalitat va decidir representar Togo a Atenes 2004 en la prova d'eslàlom de caiac K-1. A Pequín ha aconseguit el bronze en aquesta modalitat, la primera medalla guanyada en nom de Togo. El triomf ha coincidit amb l'anunci de Boukpeti d'establir-se un temps a Togo per introduir-hi el seu esport."
Fall va fer el millor temps dels tres caiaquistes negres de K1 1.000 metres: 4 minuts i 7 segons, davant els 3 minuts i 27 segons del primer de la seva eliminatòria, el britànic Tim Brabants. El millor africà en caiac va ser el sud-africà Shaun Rubinstein, un jove blanc que va fer un temps de 3 minuts i 36 segons.
Sud-àfrica és l'únic país del continent amb una presència constant en caiac i canoa olímpica. La Federació Sud-africana de Canoa té 6.000 practicants registrats en aquestes dues modalitats. La xifra és petita comparada amb la de qualsevol de les grans potències europees, però el més sorprenent és que un Estat com Angola hagi pogut classificar un regatista en canoa, Fortunato Pacavira, quan el país té 25 practicants, segons Domingo Torres, del Comitè Olímpic Angolès.
És la primera vegada que Angola participa en una prova aquàtica dels Jocs Olímpics. El mateix rècord es pot aplicar al Senegal, São Tomé i Príncipe i Costa d'Ivori, tots presents a Pequín. També va destacar un novell com el sud-africà Calvin Mokoto, que en el seu debut olímpic va passar a semifinals de canoa 1.000 metres. Com l'angolès, en creuar la línia de meta Mokoto va demanar a l'organització de pujar a bord d'una de les barques d'auxili perquè no tenia més forces per remar fins a port. A les proves de caiac i canoa es classifiquen directes per a la final els primers de cada eliminatòria. Els que obtenen del segon al setè lloc passen a semifinals i el vuitè i novè queden desclassificats. Pacavira, setè a la seva volta, va passar a semifinals amb un temps de 4 minuts 39 segons, a 44 segons del líder de la cursa.
Pacavira va ser deu anys pescador i ara és conductor d'autobusos. Va descobrir els esports de rem quan un dia uns coneguts el van colar al Club Naval de Luanda. És un afortunat perquè l'últim any i mig ha pogut dedicar-se a entrenar a Alemanya i Portugal amb un subsidi del seu govern. "L'economia creix sòlidament i el país fa anys que viu en pau. Això dóna una estabilitat que permet a cada vegada més joves dedicar el seu temps a l'esport", explica el periodista angolès de Radio 5 Auves da Silva.
Precisament el comerç amb la Xina és el principal motor del creixement econòmic que experimenten bona part dels països africans. "Hi ha un boom dels esports de rem a l'Àfrica perquè per primera vegada s'estan invertint diners i els programes de la Federació Internacional de Canoa estan aplicant-se bé", explicava el representant de comunicació de la selecció sud-africana Dave Macleod. El senegalès Fall n'és un exemple: ha aconseguit una sèrie de programes d'ajuda que li han permès residir tres anys als EUA preparant-se esportivament. "Al Senegal sóc famós perquè participo als Mundials i faig bons resultats als campionats africans. Sóc una estrella i faig atractiu l'esport", deia Fall des del camp de regates de Shunyi, als afores de Pequín.
Macleod té clar que en una competició olímpica hi ha dos tipus d'atletes: una minoria que rivalitza per les medalles i una majoria que no aspira als metalls i sí, en canvi, a sortir per televisió al màxim nombre d'eliminatòries possible. "És el més important per als africans perquè encoratja la gent del seu país i dóna popularitat a l'esport", segons Macleod, que esmenta com a model Benjamin Boukpeti, un francès de pare togolès que gràcies a la doble nacionalitat va decidir representar Togo a Atenes 2004 en la prova d'eslàlom de caiac K-1. A Pequín ha aconseguit el bronze en aquesta modalitat, la primera medalla guanyada en nom de Togo. El triomf ha coincidit amb l'anunci de Boukpeti d'establir-se un temps a Togo per introduir-hi el seu esport."
Cristian Segura, al Diari AVUI dels Jocs. La flota africana irromp a Pequín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada