Tot va començar una tarda de l'agost del 1984, quan al Los Angeles Memorial Coliseum P.T. Usha va guanyar contra pronòstic una de les semifinals dels 400 metres tanques. L'endemà, a la final, va quedar-se a una centèsima de segon de la medalla de bronze, però a la seva pàtria ja l'esperaven com una heroïna. La repercussió d'aquella fita va ser tal que encara avui, "totes les atletes índies que hi ha a Pequín, hi hem arribat perquè de petites somiàvem que seríem com ella", comentava ahir l'heptatleta Shobha S. Javur tot just acabar de córrer la seva eliminatòria dels 200 metres llisos. L'efecte Usha va quallar en especial al seu Estat d'origen, Kerala, considerat el bressol de l'esport indi i que aporta cinc dels seus 16 atletes olímpics. D'altres, com Javur i la seva companya d'heptatló Pramila Gudanda, procedeixen de províncies properes a Kerala.
Javur, Gudanda i Susmita Singha Roy ocupaven respectivament, acabada la primera jornada de l'heptatló, els llocs 29, 32 i 34 a les classificacions, d'un total de 43 participants. La premsa índia s'agafa amb poc optimisme la seva presència a Pequín. El diari Express va publicar el dia 2 d'agost un comentari demolidor sobre les seves previsions olímpiques: "Amb poques expectatives de tirar endavant, el contingent atlètic indi, una autèntica colla de gent sense esperança, aterraran a Pequín amb l'única missió d'assegurar que són derrotats i no humiliats". Una de les corredores de Kerala, Preeja Sridharan, que ahir va quedar la 25a a la cursa de 10.000 metres, va reconèixer que "pensar en medalles és absurd".
Amb Usha l'Índia va estar per primera vegada a prop de pujar al podi olímpic al marge dels triomfs ara ja històrics de l'hoquei herba. Després de Los Angeles 84, Usha no va poder tornar a donar alegries. De fet, com admetia el govern de Kerala en un informe de fa quatre anys sobre l'evolució de l'esport a la regió gràcies a la figura d'Usha, que ella assolís la final dels Jocs va ser gràcies a l'absència dels Estats del bloc comunista, que van boicotejar els EUA. La pobra trajectòria olímpica índia -només 16 medalles en un segle de participacions olímpiques, 11 de les quals en hoquei- va rebre el primer or en dues dècades el passat dia 11, amb la medalla individual del país, la d'or en tir de 10 metres carrabina. El vencedor, Abhinav Bindra, és un milionari indi que ha pagat de la seva butxaca la participació en els últims tres Jocs i el salari del seu equip d'entrenadors alemanys.
A diferència de la Xina, a l'Índia no ha quallat l'esport, ni com a forma d'educació ni com a eina política. "Ens manca la capacitat de decisió central dels xinesos. Som una democràcia amb un poder molt fragmentat i amb una societat dividida en múltiples grups divergents", explica Mahendra Singh, periodista d'All India Radio enviat a Pequín. "No hi ha diners per entrenar esportistes perquè tot va al criquet. Qui vol preparar-se per a uns Jocs, s'ho ha de finançar i organitzar pel seu compte", comenta Singh.
Usha ha valorat aquests dies a la premsa local que obtenir una medalla en atletisme no és impossible per a Londres 2012 si s'instauren ja a l'Índia centres de preparació d'alt rendiment. Usha va obrir el 2002 a Kerala la seva escola d'atletisme i Javur confia que progressivament n'apareixeran més i més. "Jo m'entreno a Nova Delhi pel meu compte, amb un entrenador, però aquest és el model indi, i no està malament. Les autoritats el que han de fer és organitzar-nos més competicions nacionals i que les reconeguin les federacions internacionals", explicava Javur. La seva il·lusió són els Jocs de la Commonwealth del 2010, organitzats per primer cop a l'Índia, dos anys abans de l'objectiu de medalla a Londres 2012.
Cristian Segura, A l'Avui dels Jocs. La lleva de Kerala, inspiració del 1984.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada