"Les finestres de nit, amb la llum groga,són ulls voltats pel rímel de l'asfalt.
Recordo el pis: una bombeta morta,
gossos i infants damunt d'un matalàs.
En la cuina, corrupta, sense porta,
amb verdet als plats bruts amuntegats,
un noi escolta un vell pick-up que toca
discs de drapaire, però tots de Bach.
Els cables negres d'alta tensió
la lluna sobre el riu els fa brillar.
Sota el pas elevat de l'autopista,
la desolada terra de ningú,
corral de cotxes de segona mà.
Per a aquest món, cap més futur que Bach."
Joan Margarit, Recordar el Besòs.
(traducció al castellà cortesia de David Gambarte:
Las ventanas, de noche, con luz amarillenta, son ojos que rodea el rímel del asfalto. Recuerdo el piso: una bombilla enferma, perros y niños, un colchón en el suelo. En aquella cocina sin puerta, envenenada, junto a un montón de platos descompuestos, pone un joven sus discos de trapero en un viejo pick-up. Y todos son de Bach. La luna hace brillar los cables negros de alta tensión que pasan sobre el río. En la tierra de nadie, bajo el paso elevado de la autopista, duermen los coches de segunda mano. Únicamente Bach, este mundo no tiene otro futuro.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada