Nazis al Tibet

"La premsa del Partit Comunista Xinès (PCX) dispara contra el Dalai-lama amb artilleria de gran calibre. L'acusen d'assassí, de ser un esperit maligne i també de nazi. Però darrere del surrealisme de la propaganda hi ha justificacions per a cada adjectiu. Al Dalai-lama se'l titlla de nazi perquè entre el 1946 i el 1951 va tenir com a professor Heinrich Harrer, alpinista austríac i membre de les SS que va arribar a Lhasa fugint dels britànics. Cèlebre per la pel·lícula Set anys al Tibet -basada en la seva vida-, Harrer és el més conegut dels nazis que veien en l'Himàlaia "les muntanyes destinades als alemanys", una definició de l'historiador Karsten Jedlitschka. Conscient del risc que suposava per a la seva imatge, el mateix Dalai-lama ha tret sempre importància a la trobada amb Harrer.

A The Story of Tibet. Conversations with the Dalai Lama, del periodista Thomas Laird, el líder tibetà afirma que ell no considera Harrer un mentor d'infància sinó algú "amb qui seia per xerrar, gràcies al fet que parlava un bon tibetà". El Dalai-lama sí que admet que Harrer va ser el primer a explicar-li aspectes del món exterior. Les teories del PCX poden tenir poc fonament, però el cert és que fa setanta anys el govern tibetà va establir contactes amb l'Alemanya nazi, no se sap si amb cap altra intenció que no fos tenir bones relacions amb una potència que volia conquerir el món.

Anys abans de l'arribada de Harrer a Lhasa, els nazis ja havien fet acte de presència al Tibet a través d'expedicions promogudes pel cap de les SS, Heinrich Himmler. Cinc científics de l'organització militar van estar nou mesos al Tibet, entre el 1938 i el 1939, convidats per Reting Rinpoche, el regent temporal tibetà després de la mort del XIII Dalai-lama. Era la primera missió alemanya que tenia permís per visitar el Tibet tot i les suspicàcies que va provocar entre les autoritats colonials britàniques, amb qui la teocràcia tibetana mantenia una aliança com a contrapès a la Xina.

L'expedició, dirigida pel reconegut zoòleg Ernst Schäfer, era oficialment una missió científica destinada a l'estudi etnològic i de la fauna. La realitat és que els científics tenien ordres de Himmler d'indagar en les fantasies nazis que apuntaven al Tibet com a possible origen de la raça ària indoeuropea. Schäfer va rebre l'encàrrec de les SS d'establir un vincle diplomàtic amb l'elit tibetana i, de fet, va aconseguir que Reting escrigués una breu carta de presentació a Hitler. Shäfer volia, a més, portar a Alemanya membres de l'aristocràcia local. Cap d'aquests plans es va complir perquè la Guerra Mundial va esclatar setmanes més tard.

L'últim llibre que dóna detalls de l'expedició és Tibet in 1938-1939, un compendi d'assajos i fotografies dedicat a mostrar l'excepcional documentació científica que va deixar la missió. L'obra intenta demostrar que els expedicionaris no tenien objectius polítics, però hi ha evidències en contra. El llibre Nationalsozialistische Expeditionspolitik. Deutsche-Asien Expeditionen, de l'expert en alpinisme Peter Mierau, explica com Schäfer va preparar per encàrrec de Himmler una expedició militar per envair el Tibet el 1940 amb suport soviètic. L'aventura es va oblidar quan Hitler va trencar el pacte amb Stalin.

El llibre recull com Schäfer es va aprofitar de l'ús nazi de l'esvàstica -icona tradicional d'harmonia per al budisme- per guanyar-se la confiança tibetana. Fins i tot els assegurava que el símbol va arribar a Alemanya des del Tibet feia 5.000 anys. Al llibre hi ha una imatge del líder religiós de la ciutat de Gyantse, l'abat Labrang Kungo, lloant l'espiritualitat de l'esvàstica alemanya. Patrick Booz, tibetòleg i un dels editors de Tibet in 1938-1939, opina que Labrang sí sabia què era el nazisme perquè a Gyantse hi havia una important representació britànica, amb qui els caps tibetans mantenien una relació periòdica."

Cristian Segura, Diari Avui, primavera 2008. El Tibet i els amics nazis.


p.d. Artículo en castellano sobre el asunto, cortesía de Andrea Rodés en Público