El món seria diferent sense el Pinyin

"El Pinyin, un dels invents més transcendents del segle XX, ha fet 50 anys. És un alfabet fonètic creat a partir de la transcripció dels ideogrames xinesos amb l’alfabet llatí (a la foto, imatge d’una web de traducció). El món seria diferent sense el Pinyin, perquè la Xina no s’hauria obert ni hauria crescut tan ràpid. El febrer del 1958 es va aprovar parlamentàriament el Pinyin com a sistema d’aprenentatge de la Xina comunista i des d’aleshores mil milions de persones l’han utilitzat per aprendre el mandarí. Se’l considera clau per a la reducció ràstica de l’analfabetisme, perquè permet a l’estudiant d’escriure l’idioma amb una cal·ligrafia més senzilla i ajuda a vincular fàcilment la paraula o síl·laba amb el seu ideograma. Fins i tot a principis de la República Popular s’havia plantejat l’opció que la romanització substituís l’escriptura xinesa, influència cabdal de les llengües de l’Àsia oriental com ho ha estat el llatí a Europa. Per als acadèmics és un encert haver preservat l’escriptura i la seva simbologia, perquè és el gran patrimoni cultural de la Xina després de dos segles de pillatge i destrucció del seu passat cultural.

El principal responsable de la creació del Pinyin és Zhou Yougang, un venerable ancià de 102 anys, empleat de banca a Nova York durant les dècades dels 30 i 40 i amant de les llengües, que va tornar a la pàtria per ajudar els comunistes en la reconstrucció del país. Aquests dies ha explicat amb envejable lucidesa que el Pinyin va néixer perfeccionant els mètodes precedents de romanització, sobretot el Wide-Giles, que va ser el predominant durant gairebé un segle i que fa que encara avui a Europa ens referim a la capital xinesa com a Pequín i no Beijing, la seva traducció en Pinyin. L’ús del Pinyin va més enllà de les aules: els xinesos escriuen SMS en Pinyin i els occidentals entenem el mandarí gràcies al Pinyin."

Cristian Segura, a l'Avui del 2008, Cinquanta anys de pinyin.