"Pensen com una illa"

"La seu de l'Institut Coreà del barri de Jujo, a Tòquio, s'assembla més a un refugi antiaeri gegantí de la II Guerra Mundial que a una escola. És una sola nau construïda a mitjans dels 50, d'uns 40 metres d'altura i recoberta de formigó armat. Una de les professores de japonès de l'escola explica que la forma de l'edifici s'inspira en un vaixell tradicional coreà. Al pavelló de bàsquet i a la pista de futbol de gespa artificial, els estudiants reben el visitant amb visques a Corea. Davant la llei són estrangers, encara que siguin la quarta generació de coreans nascuts al Japó.

Hi ha 630.000 coreans al Japó, 400.000 dels quals són nascuts en aquest país -els zainichi- i la resta, immigrants arribats a partir de la dècada dels 80. Els zainichi són descendents dels treballadors forçats que l'Imperi Japonès va traslladar de Corea al Japó entre el 1910 i el 1945, quan la península coreana va ser ocupada pels japonesos. A tocar de l'ambaixada de la República de Corea hi ha el Museu d'Història dels Coreans Japonesos, gestionat per la Unió de Residents Coreans al Japó (Mindan), la principal organització dels zainichi sud-coreans. L'Associació general dels residents coreans al Japó (Chongryun) representa els zainichi amb arrels a Corea del Nord. Al museu Mindan hi ha testimonis de la repressió dels coreans japonesos en l'imperi i la marginació en la democràcia. Després d'anys de protestes de Mindan, els zainichi van aconseguir que el 1991 s'abolís l'obligatorietat de ser registrats amb un carnet d'identitat que els identificava com a minoria ètnica. Ara tenen els mateixos drets que els japonesos, menys el de vot.

A les darreres eleccions parlamentàries, Mindan va manifestar-se al carrer pel dret de votar a les eleccions locals. El nou govern, liderat pel Partit Democràtic del Japó, és partidari de concedir-lo. Obtenir la nacionalitat japonesa és un escull encara més difícil. Entre la dècada dels 60 i el 2008, prop de 200.000 coreans han rebut la nacionalitat japonesa. Per aconseguir-ho calen dos anys de tràmits, entrevistes per mesurar el nivell de patriotisme i assimilar un nom japonès, deixant el nom coreà per a l'ús familiar.

L'Alt Comissionat per als Drets Humans de l'ONU va publicar el 2008 un informe en què acusava la "societat japonesa" de "discriminar la minoria coreana com una antiga colònia excloent-la de diversos drets". L'informe criticava la Constitució japonesa perquè només reconeix una nacionalitat, la japonesa, i qualsevol altra identitat l'ha d'assimilar. L'informe és dur amb la manca de reconeixement de les escoles i universitats coreanes respecte a altres centres docents estrangers perquè per accedir al sistema educatiu japonès han de superar exàmens extraordinaris. Els impediments són més grans per a les escoles nord-coreanes perquè es consideren un satèl·lit de la dictadura de Pyongyang, que les finança i en supervisa el professorat. "A les escoles Chongryun hi van els nens de les famílies més conservadores de les tradicions coreanes", admet Song-yi, directiva del museu Mindan. Les escoles Chongryun compleixen l'estàndard educatiu del Japó, amb l'excepció que la llengua vehicular és el coreà i que s'incideix en la formació en tradicions coreanes. No hi ha manifestacions polítiques a les aules, però sí retrats dels líders de la dictadura, Kim Jong-il i Kim il-Sung, a la sala de professors.
El ministeri de Cultura japonès diu que les escoles coreanes perden alumnes cada any. Song-yi confirma que, com més generacions de zainichi passen, al Japó hi ha menys prejudicis. Més coreans accepten la vida japonesa, però Song-yi denuncia que encara hi ha atacs racistes i són freqüents les desigualtats a l'hora de llogar la vivenda o trobar feina.

La Tei és una xinesa de la minoria coreana que viu des de fa 8 anys a Kawasaki, una de les ciutats del Japó amb més coreans. Hi ha un barri coreà al bell mig del municipi i una de les estrelles de l'equip de futbol local, el Kawasaki Frontale, és Jong Tae-se, conegut per haver renunciat a la nacionalitat japonesa per jugar amb la selecció nord-coreana. La Tei és cambrera en un restaurant coreà i assegura que els japonesos la miren com un individu inferior: "No els agrada allò que sigui estranger i tenen una visió única de la seva identitat. Viuen en una illa i pensen com una illa".

Cristian Segura, Diari Avui. Coreans per obligació.