Difunts sota l'aigua

"Wang Cheng és un empresari de Xian de visita a la regió xinesa de les Tres Gorges per veure el que anomena "la nova Gran Muralla". Les Tres Gorges han estat durant mil·lenis l'àrea més abrupta i perillosa del Iang-Tsé, el tercer riu més llarg del món. Només al segle XX es calcula que en inundacions hi van morir 300.000 persones. Avui una presa atura aquesta violència. És una barrera de formigó de 2,5 quilòmetres de llarg i 185 metres d'altura que ha transformat radicalment la situació: del no res ha nascut un embassament de 600 quilòmetres de longitud i 150 metres de profunditat. "Els brasilers, els americans... Tots tenen preses, però els xinesos tenim la millor. És una obra gegantina que tindrà repercussions durant segles", diu orgullós l'empresari Wang.

Des de la presa fins al final de l'embassament, la riba del Iang-Tsé és una mena d'entramat d'estacades de ciment que cobreixen la base de les zones amb risc alt d'erosió del sòl. Les esllavissades són conseqüència de la creixent pressió de la massa d'aigua, la desforestació que pateix el riu des de fa segles i l'efecte de la construcció de noves ciutats sobre un terreny ja de per si inestable. Arreu es veuen treballadors construint aquests reforçaments a corre-cuita perquè l'any que ve la presa s'haurà enllestit i el nivell de l'aigua arribarà al màxim dels 175 metres.

Per matar les hores de viatge, des de les velles llanxes de fabricació russa que cada hora connecten els ports de les Tres Gorges un es pot distreure contemplant les rèpliques de temples desapareguts amb l'embassament o les tombes i les ofrenes als esperits que hi ha just per sobre del futur límit de l'aigua. Moltes relíquies dels avantpassats es van haver d'exhumar i tornar a enterrar abans de la inundació. Els governs locals han cobrat 2.000 yuans per recuperar les despulles -200 euros-. Per no molestar gaire els morts, se'ls torna a enterrar com més a prop millor d'on reposaven abans.

El Iang-Tsé s'ha endut moltes ànimes, també amb la presa. Oficialment, el peons morts durant la seva construcció són un centenar, però a la veïna ciutat de Yichang la xifra que popularment es dóna per bona és de 1.500. Deirdre Chetham, professora de la Universitat de Harvard d'estudis asiàtics, adverteix al llibre Before the deluge que les pèssimes condicions de treball poden afectar la qualitat i la seguretat de la presa. Els precedents són alarmants, segons Chetham: de les 80.000 preses construïdes els primers 40 anys de la República Popular de la Xina, més d'un centenar s'han ensorrat de mitjana cada any.

La presa de les Tres Gorges ha forçat a desplaçar 1,2 milions de persones -dels 20 milions d'habitants a la regió- després que dotze ciutats hagin quedat submergides. Almenys 10,2 milions de persones han perdut casa seva per la construcció de preses a tota la Xina des del 1949. El principal inconvenient per a molts dels desplaçats de les Tres Gorges és la pèrdua de la seva font d'ingressos: els terrenys de conreu. Un 35% dels recol·locats són agricultors sense terra. A les zones més altes de les Tres Gorges, on s'ha establert la majoria de població, el conreu es fa més difícil perquè el relleu és muntanyós i la qualitat del sòl és dolenta. El professor Zhang és cap de les granges de kiwis de l'Acadèmia Xinesa de Ciències de Wuhan. Fa vint anys que es dedica a l'estudi d'aquesta fruita, una de les fonts d'ingressos importants a les Tres Gorges. Zhang considera que la presa ha forçat una pèrdua de qualitat de les fruites pel fet que hi ha més plantacions, menys terreny i els empresaris de la regió utilitzen tot tipus de productes químics per guanyar competitivitat.

El govern central ha informat que cal reubicar quatre milions de persones més per la manca d'espai. Shi Changde i la seva família viuen en una casa construïda per ells mateixos al petit poble de Guanduko, on van ser desplaçats el 1996, quan es va iniciar el trasllat de la població de la ciutat de Badong, just a la riba oposada del riu. Shi va perdre l'any 2000 la feina a l'empresa de transport fluvial després que la companyia fos privatitzada. Per viure tenen 800 metres quadrats de cultius de mandarines i dos porcs, l'estàndard per a la regió. Els seus ingressos són 300 euros anuals. Aquest últim any han venut el quilo de mandarines a sis cèntims d'euro. Hi ha un excés d'oferta i els arbres dels seus camps queden sense recol·lectar. La qualitat de la fruita diuen que és dolenta perquè el sòl és poc ric en minerals.

Molts dels seus conciutadans depenen dels diners que els envien els familiars que han emigrat a les ciutats; són els que es construeixen cases més grans, de dues plantes. Els Shi asseguren que no saben per on començar si han de buscar-se la vida d'una altra manera. Tampoc volen marxar del Iang-Tsé "per por a la incertesa" i perquè haurien de moure's amb els seus dos fills.

La casa dels Shi és a escassos 200 metres de l'última esllavissada que s'ha produït a la comarca de Badong. Trenta famílies van haver de ser evacuades a finals del 2007. Una de les persones afectades és Xiang Shiyi, que va perdre els seus horts. El govern municipal no li ha compensat la pèrdua dels camps, fins i tot malgrat la mort del seu marit, ara fa un mes. Xiang i altres amics debaten acaloradament a casa dels Shi les conseqüències de la corrupció. És el tema que els exalta més: "Les millors cases i els millors cotxes de Badong són dels funcionaris", diu Shi. Explica que reben 600 yuans -60 euros- de subsidis anuals, quan per llei en tocarien 600 per persona. "El problema no és del govern central. Els seus plans són bons. El problema és que s'han d'aplicar a nivell local. Els diners i les idees desapareixen", diuen.

A Badong es va realitzar una primera fase de reurbanització a la dècada dels noranta, 100 metres per sobre del punt més alt de l'antiga ciutat. El 2007 es va confirmar que la primera reubicació de Badong s'havia fet en uns terrenys d'alt risc d'esllavissades. Dels 70.000 ciutadans de la ciutat, 40.000 ja han estat reubicats en una altra zona. Són els grups amb més poder adquisitiu i els que treballen per a empreses públiques. La segona Badong havia de ser abandonada, però per manca de pressupost se n'ha allargat l'existència amb reforçaments de ciment i pedra, segons Zhang Pin, una veïna. Zhang va ser acomiadada fa un any de la fàbrica de ciment on treballava juntament amb una quarta part de la plantilla. Tot i els efectes de les privatitzacions, Zhang és optimista a l'hora de trobar una feina i traslladar-se a la nova Badong, perquè creu que la presa crearà llocs de treball per a la regió, sobretot pel turisme.

Zhang no es planteja les conseqüències mediambientals de la presa, com tampoc semblen fer-ho els ciutadans de Wuhan, la capital de la província de Hubei, de set milions d'habitants i a 350 quilòmetres passada la presa. Allí el nivell de l'aigua del riu és el més baix dels últims 140 anys, malgrat que ha estat un hivern de fortes precipitacions. La raó principal és l'esforç per omplir ràpidament l'embassament de les Tres Gorges i l'augment del consum urbà. El Iang-Tsé circula 15 metres per sota del nivell que tenia l'any passat per les mateixes dates. La situació és tal que el clavegueram desemboca al riu a la vista de tothom. Les nombroses famílies que van cada tarda a passejar i a fer volar estels diuen sense excepció que els sembla molt bé la situació, perquè el riu ha deixat de ser perillós i perquè la presa serà una garantia de subministrament elèctric per al país -amb 18 gigawatts de potència serà la central elèctrica més gran del món-. També hi ha escèptics, com ara els pagesos que volten desocupats pel centre de Wuhan perquè les autoritats han prohibit el consum d'aigua del Iang-Tsé per a l'agricultura.

Per evitar l'ús de productes químics que compensin la sequera, l'Ajuntament de Wuhan penja anuncis que adverteixen de la contaminació dels aliments. Alguns agricultors se'ls miren davant el monument que recorda les inundacions del 1998, quan van morir 4.000 persones. Prop d'allí hi ha escultures del Baiji, el dofí blanc del Iang-Tsé, donat per extingit. Liu Zhenchao va ser 43 anys capità de la companyia estatal de transport de passatgers del Iang-Tsé. Evoca el temps en què els bancs de Baiji acompanyaven la navegació del vaixell: "Ara no hi ha ni dofins ni ocells per culpa de la contaminació".

Liu defensa la presa perquè ha fet segura la navegació, però veu perillosa la concentració de sediments que provoca la presa en aturar el corrent del riu. El govern central admet que en el futur això pot fer pujar el nivell del riu i assegura que revocarà la construcció d'algunes de les setze noves preses que es planifiquen al Iang-Tsé. La preocupació no és només de la Xina, perquè universitats del Japó han presentat proves que l'embassament està alterant els corrents marins i l'ecosistema del mar de la Xina, on desemboca.

Els més joves als vaixells de passatgers del Iang-Tsé no pensen en aquests efectes, ni tan sols miren el riu: segueixen les pel·lícules de Hong Kong o Pequín que projecten a bord, somiant que un dia ells seran lluny d'una terra on és dur tirar endavant, amb presa o sense."

Cristian Segura, al Diari Avui del 2008. La terra trontolla amb la presa.