Escalada amb la bossa del pa

"Aquells dies vaig tornar a pensar sovint en l'escada estival que ja havia fet el 1949. Tenia 19 anys, com el meu company de cordada Andrea Oggioni. I, tot i així, ens vam mesurar amb la paret que en aquella època era considerada com la més difícil del món. Tan sols l'havien escalat quatre cordades abans que nosaltres d'ençà de l'any 1938, en què Cassin-Esposito-Tizzoni havien estat els primers a vèncer-la. Recordava aquells dies com els més intensos de la meva vida, i també els més entusiàstics, tot i la nostra misèria. Era la immediata postguerra i érem tan pobres que no teníem ni un senzill passamuntanyes. Fins al punt que el vam haver de substituir per una bossa de cotó, la del pa, després de retallar-hi dos foradets per als ulls. Les nostres motxilles eren material vell, deixalles de la guerra, comprades a les paradetes del carrer. La corda, ja ho he dit, era de cànem, i els pitons els havíem fet a partir d'un barra de ferro i els havíem donat forma al foc i a cops de martell. Les vitamines per afrontar una prova com aquella ens les havien proporcionat una mitja dotzena de pomes i algun tomàquet que, dins la motxilla, de seguida va quedar esclafat. I, tot amb tot, ens sentíem com si fóssim els nois més ben equipats i feliços del món. Rics de ganes de viure."

Walter Bonatti, Muntanyes d'una vida.

(English Version of The Mountains of my life:
During the climb, I often went back into time and recalled my previous ascent of this face, in the summer of 1949. I was ninteen years old, and so was my climbing companion, Andrea Oggioni. We were attempting what was reputed to be the most difficult wall in the world. Only four ropes had climbed it before us, since 1938 when Cassin, Esposito and Tizzoni had first conquered it. I remembered those days from my past as the most intense of my life to that point - and also the most exalting despite our poverty. We were both so poor neither of us even had a balaclava; we made do with a cotton sack -a bread bag with two holes cut for the eyes. Our knapsacks were army surplus bought in a market. The rope was a frayed cable of hemp; we had shaped the pitons from an iron bar after heating it. The 'vitamins' that fortified us were a half dozen apples and a few tomatoes, which were immediately squashed in our packs. But, at the same time, we were the happiest and most enthusiastic boys in the world, and also the richest - in our zest for life.")