Turisme antisobirania

"El Memorial al líder del Kuomintang (KMT) Chiang Kai-Shek a Taipei, la capital de Taiwan, no difereix gaire de l'estil dels monuments dedicats als herois comunistes de la Xina continental. Tot i haver estat enemics, tant el Partit Comunista Xinès (PCX) com el KMT –que va ocupar Taiwan després d'haver perdut la guerra civil xinesa el 1949– usen aquestes icones com una eina de propaganda que mescla fanfàrria ideològica i una falta de rigor històric. Centenars de turistes xinesos visiten cada dia el memorial sense que els sembli destorbar un totalitarisme kitsch que exalta la figura del gran rival de Mao Zedong. Ben al contrari, semblen satisfets que a Taiwan encara s'apreciï Chiang.

Els punts en comú entre el PCX i el KMT s'han fet evidents a mesura que l'oposició independentista de Taiwan ha guanyat terreny. La reunificació és el seu objectiu principal. Els dos partits van encetar el 2005 una relació bilateral que s'ha materialitzat en mesures d'acostament arran de la victòria del KMT a les eleccions presidencials del 2008.

La propaganda del PCX ja no presenta Chiang com un enemic, sinó com un líder que va mirar de mantenir unit el país contra les forces colonialistes. “A la Xina o a Taiwan, tots podem cometre errors”, diu a peu del Memorial la guia taiwanesa d'un grup de jubilats de la ciutat xinesa de Xian, vestits amb l'uniforme de la seva antiga empresa. Preguntats per si veuen com a guia la figura de Chiang, una dona gosa dir que “va fer una gran tasca per a la unificació de la Xina”.

Un grup de Chongqing, la ciutat més poblada de l'oest de la Xina, no para de fer fotografies de la guàrdia militar que honora l'estàtua de Chiang. El 2007, a les acaballes dels vuit anys al poder del proindependentista Partit Progressista Democràtic (PPD), les demostracions marcials van ser prohibides i el mausoleu va ser rebatejat com a Memorial Democràtic de Taiwan per recordar la repressió del KMT durant el seu govern dictatorial (1949-1987). El diari Taipei Times valorava l'any passat que la recuperació del mausoleu de Chiang havia servit per atraure més turisme xinès perquè “és vist com un símbol de la reunificació de la Xina”. La senyora Wu, membre del grup de turistes de Chongqing, diu haver gaudit de la visita i assegura: “Els xinesos volem oblidar les disputes que ens han dividit”.

Les visites procedents de la Xina continental s'han situat en dos anys gairebé com el mercat turístic més important per a Taiwan, només superat pel Japó. Més d'un milió de xinesos van viatjar a Taiwan entre el gener i el maig del 2010, quan en tot l'any 2009 la xifra va ser de 930.000 persones. Aquesta onada de visites ha estat possible gràcies a la millora de les relacions bilaterals i a l'obertura de l'espai aeri directe entre els dos països. La imatge d'un dia qualsevol a l'aeroport internacional de Taipei ho diu tot: els panells d'informació són plens d'anuncis de vols procedents o amb destinació al Japó i la Xina. En menys quantitat apareixen vols als Estats Units. L'aeroport sembla envaït per grups de xinesos que segueixen les banderetes dels operadors turístics. Tot i l'increment de visites, les dues Xines continuen oficialment en guerra i les dificultats per visitar Taiwan són elevades. La llei taiwanesa detalla les activitats vetades als xinesos del continent i les 20 atraccions turístiques a les quals sí que poden anar. Per evitar la immigració irregular, els acords bilaterals obliguen els xinesos a viatjar amb diversos visats, i a anar-hi només amb una agència de cada país de les 150 autoritzades pels dos governs. Cada agència ha de pagar un dipòsit per viatger de 25.000 euros, dels quals es deduiran diverses sancions en cas que el turista cometi alguna infracció. L'itinerari que seguirà cada grup ha de ser aprovat prèviament per les autoritats xineses i taiwaneses. Aquestes mesures de control provoquen que el contingut dels viatges sigui excessivament superficial, segons va admetre el 2009 en un informe públic l'Administració de Turisme Xinesa (CNTA). La CNTA ha promès una gradual ampliació de l'oferta.

El govern xinès també imposa restriccions unilaterals. Per petició de les autoritats, la CITS, l'agència de viatges més gran de la Xina, informa els seus clients que es desplacen a Taiwan que està “prohibit acceptar propaganda del culte maligne” de Falungong. Aquesta secta religiosa està perseguida a la Xina, però permesa a Taiwan. Seguidors de Falungong s'apleguen cada dia davant del Palau Museu Nacional de Taipei –el museu d'art xinès més important del món– per repartir pamflets entre els turistes xinesos sobre la seva doctrina i la repressió que pateixen a la Xina. Els visitants s'ho miren des de la distància i molt pocs gosen agafar els papers.

Hi ha atractius turístics de Taiwan que difícilment seran inclosos ens els viatges per a xinesos: a l'illa es respecta el llegat de l'ocupació japonesa i la d'altres poders colonials, com l'espanyol o l'holandès, un record difícilment compatible amb la propaganda del PCX. Pequín també veta la visita a municipis governats per l'independentista PPD."

Cristian Segura, Diari Avui. Turisme antisobirania.
(Versió ampliada i en anglès)