espolsa, empeny i cega,
xucla l'aigua dels núvols,
travessa l'Empordà,
arrossega les teules,
les oliveres blega
i cruix en cada porta,
esmola el campanar.
Enfila les carenes,
cavalca per la plana,
s'esmuny per les arbredes
navega a flor de mar,
és àgil amazona
que aixeca polsegueres,
ressona, brunz, esbotza
tot el que troba al pas.
I quan ja no suportes
les seves folles rauxes,
quan desafiaries el seu urc ancestral,
abandona la lluita, hissa bandera
blanca, s'allunya com els núvols
i ho deixa tot en pau."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada