L'embalsament va començar la mateixa nit de Nadal al soterrani de la casa dels Canonges. El va dirigir el metge anatomopatòleg Lluís Maria Callís, ajudat pels doctors que havien assistit Francesc Macià: Manuel Corachan, August Pi i Sunyer, Jacint Vilardell i Lluís Sayé. Segons Jaume Creus, es va requerir una caldera gran que ell va fer dur en un camió de la Casa de la Caritat i s'hi va posar el cos de Macià "perquè el vapor li fes perdre la grassa". Pel subdirector de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, Narcís Bardalet, aquest fet "sense ser cap barbaritat, perquè es desnaturalitzen les proteïnes, no és un mètode habitual". El metge forense considera més probable que "es submergís Macià en un bany de formol dins la caldera i que Creus en fes una interpretació".A continuació, segons Creus, Callís va treure les vísceres del cadàver, li va obrir una vena de cada braç per injectar-li formol i després el van omplir de serradures impregnades amb formol. "A la fi -va anotar Joan Alavedra- els metges demanen uns llençols de lli i fan tires amb què l'enrotllen per momificar-lo, envernisant-les amb copal [una resina], després de posar-les". Van fer aquest procés tres vegades. Segons Creus, l'embalsament fou com el dels antics egipcis. Segon l'opinió recollida per Alavedra de Vicenç Munné, director del Butlletí Oficial de la Generalitat, es féu tal com s'havia fet amb Lenin [...]
Enmig del procés, els metges van preguntar què calia fer amb el cor de Macià. Creus ho va preguntar al Consell executiu: "que el metal·litzin, digué algú" [...] Tot seguit, el cor es diposità en un bany de formol en una caixa de metall.
Joan Esculies, Diari ARA. L'embalsament de Macià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada