Els dematins faig de negra. Escric llibres sobre la felicitat que després signen persones més o manco conegudes, o que són bones oradores però que donarien massa feina als correctors de les editorials. Quan l'hi vaig dir a na Rut, va posar els ulls en blanc: "I què cony saps tu de la felicitat!", va exclamar. "Els qui compren aquests llibres encara en saben menys que jo", vaig contestar. Però és mentida. Els qui compren aquests llibres almanco volen saber, volen creure; hi creuen. Escriure sobre la felicitat és l'acte més postcínic que he comès mai. Més postcínic encara que els qui signen allò que he escrit: jo sóc la paraula de Déu, i ells són San Manuel Bueno màrtir del segle XXI. Ells són agnòstics, jo sóc atea. I tots ens beneficiam de la fe dels altres."dijous, 27 de gener del 2011
Els postcínics
Els dematins faig de negra. Escric llibres sobre la felicitat que després signen persones més o manco conegudes, o que són bones oradores però que donarien massa feina als correctors de les editorials. Quan l'hi vaig dir a na Rut, va posar els ulls en blanc: "I què cony saps tu de la felicitat!", va exclamar. "Els qui compren aquests llibres encara en saben menys que jo", vaig contestar. Però és mentida. Els qui compren aquests llibres almanco volen saber, volen creure; hi creuen. Escriure sobre la felicitat és l'acte més postcínic que he comès mai. Més postcínic encara que els qui signen allò que he escrit: jo sóc la paraula de Déu, i ells són San Manuel Bueno màrtir del segle XXI. Ells són agnòstics, jo sóc atea. I tots ens beneficiam de la fe dels altres."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
¿qué sabe un famosete de la felicidad? ¿qué sabe un buen orador de la felicidad?... para ser famosete hoy día hay que salir por la tele; así que ese tipo probablemente sea un experto fingidor de cualquier cosa, incluso de hombre feliz, se trata de un actor hablando de lugares comunes.
en cuanto a hablar de la felicidad es difícil, muy difícil.
o no da apenas para unas palabras, porque la felicidad funciona sin palabras y sin lenguaje,es inconsciente.
o da para escribir mucho, para hablar de qué es el hombre y quién eres tú y qué es tu corazón y tu conciencia... porque está claro que sin ello no hay felicidad, ni sensualidad, ni profundidad... sólo emociones superficiales, pasajeras y reactivas...
vaya lío.
Publica un comentari a l'entrada