[...] Quan Juliao explicava la seva història d'humilitat, la gent li llençava pedres; quan arribava a una ciutat amb la seva cara trista, la gent el veia arribar des de les muralles i giraven cua amb cara de patir nàusees.
[...] Juliao, quan pensis en matar-te, pensa en el teu pare.
[...] "Necessito una barca per navegar en un riu difícil perquè, quin camí més exigent pot tenir un ser humà? Una barca i unes aigües tèrboles. Dormir? Descansar? Mai! Seria el pitjor martiri, perquè és quan penso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada