una barca i aigües tèrboles

"Sóc un esperit dramàtic en una tragèdia en la qual sembla que sóc també l'únic espectador. Sóc un esperit complicat que viu d'angoixa i a vegades de moments de felicitat."

[...] Quan Juliao explicava la seva història d'humilitat, la gent li llençava pedres; quan arribava a una ciutat amb la seva cara trista, la gent el veia arribar des de les muralles i giraven cua amb cara de patir nàusees.

[...] Juliao, quan pensis en matar-te, pensa en el teu pare.

[...] "Necessito una barca per navegar en un riu difícil perquè, quin camí més exigent pot tenir un ser humà? Una barca i unes aigües tèrboles. Dormir? Descansar? Mai! Seria el pitjor martiri, perquè és quan penso.

Antonio Pires, A paixâo de Sao Juliao hospitaleiro.