"Morocco is different"

“El Marroc és diferent”, asseguraven aquest cap de setmana els principals mitjans de comunicació marroquins. Fossin fidels o crítics amb la monarquia pseudo democràtica marroquina, aquests mitjans coincidien en valorar que el seu país és diferent d’Egipte, Tunísia o Líbia perquè la majoria del poble respecta la figura del cap d’Estat, el rei Mohamed VI. Ahir es van celebrar al Marroc desenes de mobilitzacions polítiques per exigir reformes democràtiques, les primeres en la història del país. Però fins i tot els milers de persones que es van manifestar arreu del país van evitar posar en qüestió la figura del rei.

Les protestes es van desenvolupar en un ambient pacífic i modèlic. També el govern va actuar amb intel•ligència perquè no va buscar la provocació i va fer que la presència de la policia no fos visible i quedés en un segon pla.

A les principals ciutats, el número de manifestants oscil•lava entre mil i cinc mil. A Rabat, la capital, la protesta amb prou feines va congregar a cinc mil persones malgrat que Said Benjebli, president de l’associació de blogaires del Marroc i administrador de la principal pàgina a internet de convocatòria de les protestes, va assegurar que es van congregar vint mil persones. Un portaveu de la policia va reduir la xifra a menys de dos mil.

Els organitzadors, una vintena d’entitats de caire polític, social i sindical, van considerar la mobilització un èxit perquè mai abans s’havia produït un moviment similar. El setmanari Actuel ho ha batejat com “una guerra civil, però a facebook”. Les protestes van ser coordinades des de la xarxa, sobretot des de facebook, on la majoria d’organitzacions presents van crear perfils per comunicar les consignes a una població urbana i amb estudis superiors. Que l’experiència ha estat positiva ho demostra el fet que al final de la manifestació a Rabat, diferents representants de les entitats involucrades anunciessin noves convocatòries. El representants del Partit Progressista i Socialista (PPS), hereus del desaparegut Partit Comunista marroquí -durament perseguit durant els anys de plom (1960-1980) de l’anterior monarca, Hassan II- van anunciar que farien el possible per promoure una nova tongada de protestes la setmana vinent. El sindicat de mestres confirmava que avui dilluns hi hauria una protesta davant el ministeri d’Educació per demanar una millora de les condicions laborals.

La manifestació a Rabat la composaven una munió d’homes i dones de totes les edats i de col•lectius ben diferents: ONG de drets humans, ecologistes, grups socialistes semiclandestins, societats defensores dels drets dels berbers, familiars de comunistes desapareguts fa quaranta anys i fins i tot mares de presumptes terroristes condemnats sense les garanties d’un Estat de Dret. Els eslògans també formaven una diversitat que retratava la realitat marroquina: tot i que els principals lemes eren l’exigència d’una dissolució del parlament i la redacció i d’un veritable respecte a una constitució democràcia, també es van sentir crits contra la corrupció, referències constants a les revoltes a d’altres països del nord d’Àfrica i laments per l’augment dels preus dels aliments. Dissabte, al basar de la medina de Rabat, dos comerciants de cereals comentaven que els preus del blat de moro i de les llenties s’ha elevat un 14%.

“El preu dels aliments puja sense parar i són molts els països amb una part important de la població incapaç de pagar-se el pa. Per això els règims que intenten contenir el contagi de la revolta, com el Marroc, subvencionen ara el preu dels aliments bàsics”. Això explicava el 18 de febrer, en una carta dirigida a l’ARA, el director de la Fundacció Contra la Fam, Olivier Longué. Una de les reaccions del govern marroquí prèvies a la jornada de protestes va ser precisament aprovar un pressupost extra de 15.000 milions de dirham -1.320 milions d’euros- per subvencionar els preus dels aliments.

L’Aujourd’hui, un dels diaris més independents del Marroc, assegurava dissabte en la seva editorial que Mohamed VI “incontestablement ha elevat el tempo polític i la legitimitat del règim” amb decisions, per exemple, com les noves lleis per protegir els drets civils de les dones. Un dels setmanaris marroquins més respectats, Telquel, obria la portada del seu últim número amb una fotografia de Mohamed VI i un epígraf contundent: “La revolució es fa amb ell”.

Possiblement la manifestació hauria guanyat en dramatisme si haguessin participat el món rural i els representants de les organitzacions islamistes en situació il•legal. Precisament un dels pocs moments tensos de la protesta va ser quan un petit grup que reclamava la creació d’un nou partit islamista va ser criticat per la majoria.

La marxa va finalitzar davant del Parlament on, sense presses, la convocatòria es va dissoldre i la gent va tancar l’esdeveniment formant rotllanes que debatien pacíficament, envoltat per turistes i tafaners, les mesures que calia aplicar per modernitzar el Marroc. Molts ciutadans que no es van implicar en la protesta seguien les últimes notícies de la violència a Líbia des dels televisors dels cafès de l’avinguda Mohamed V, on va transcorre la manifestació. La reacció habitual d’aquests marroquins políticament passius era mostrar temor a la policia de paisà present i alhora sorpresa per un fet excepcional al seu país i la satisfacció per l’ambient pacífic de la jornada.

L’última pancarta en arribar al Parlament era una imatge marcial del Che Guevara amb la seva frase més cèlebre: “Hasta la victoria, siempre.”



PROTAGONISTES DE LES PROTESTES AL MARROC.



*RACHID EL AMRI. FUNCIONARI DEL MINISTERI DE L’INTERIOR:

“La corrupció al Marroc és infinita, és una manera de viure. Només un 20% dels funcionaris són ciutadans íntegres. Cada vegada, però, en som més.”



*SAID BENJEBLI, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE BLOGAIRES DEL MARROC:

“He estat al capdavant de la mobilització de la manifestació a Facebook i veure tota aquesta gent és un orgull. És el primer cop que aquest tipus d’expressió popular succeeix al Marroc.”



*FATIMA ALAOUI, SECRETÀRIA GENERAL DEL PARTIT DELS VERDS DEL MARROC:

“M’han ofert quatre vegades ser ministra i sempre diré que no fins que no tinguem un sistema transparent. Igual o més greu que la manca de democràcia són els preus exorbitants de l’aigua, l’electricitat i els aliments.”



*ABDELRAHIM S. SINDICALISTA:

“Demanem la dissolució del Parlament, un nou govern, una nova Constitució i una investigació profunda de la corrupció. Després d’aconseguir tot això, hem de decidir quin ha de ser el paper del rei.”



*MOHAMED ALAMID. PROFESSOR DE FRANCÈS:

“Volem un sistema com l’espanyol: una monarquia democràtica. I que el Sàhara sigui marroquí. Som a la meitat del camí per aconseguir-ho.”



*M. MEROUANI, FILLA DEL PRESONER POLÍTIC MOHAMED MEROUANI (acusat de terrorisme):

“Tinc 16 anys i el meu pare és a presó per la seva activitat política. Potser l’Egipte i el Marroc viuen una situació diferent, però el que no és diferent és que als dos països fins ara res ha canviat.”





Cristian Segura, ARA. Mohamed VI supera el temporal de canvi.