A Si te dicen que caí (1973), Marsé no només ens exposa la misèria moral del nacionalcatolicisme, també endevina la present autoimmolació de l'Església: “¿Alguna vez habéis tenido a un obispo en los brazos, chavales? Huele bien: a cera virgen, a parquet de casa de ricos, a nardos de entierro, a masaje Floïd”. I és a El Amante bilingüe (1990) on hi ha la profecia més arriscada: Juan Marés, el protagonista, és un xarnego nascut a Barcelona que assumeix la seva catalanitat amb cert complex perquè no vol renunciar als orígens murcians. Deia fa poc Xavier Rubert de Ventós en una entrevista a L'Avenç que si “algú que és de Vic, de Convergència, catòlic, boletaire, sardanista: això no és una identitat, això és una redundància!” Els immigrants marginals de les novel·les de Marsé ara ja són catalans de soca-rel; el següent pas serà lluir la seva catalanitat com un fet plural.
Un cop tancat el cercle marsià, esperem no trigar gaire a descobrir els seus successors: un Marsé xinès, un Saul Bellow magrebí o un Junot Díaz equatorià des dels carrers de Salt o del Raval.
Cristian Segura, Time Out. Marsé, un profeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada