The West's asleep. Let England shake, weighted down with silent dead. I fear our blood won't rise again.
England's dancing days are done. Another day, Bobby, for you to come home and tell me indifference won.
Smile, smile Bobby, with your lovely mouth. Pack up your troubles, let's head out to the fountain of death and splash about, swim back and forth and laugh out loud,
until the day is ending, and the birds are silent in the branches, and the insects are courting in the bushes, and by the shores of lovely lakes heavy stones are falling.
Today’s traquetos have called forth a new look: narco-estética. The idea pops up in almost every magazine I open and almost every television show I watch. A talent manager describes the look to me. “It’s the aesthetic of the hot babe, the mamacita. Small nose. Thick lips. A lot of this,” she says, pointing to her chest, “and a lot of that,” patting her buttocks. “All fake. And they are very blond.”
And so, instead of being taken over by the FARC, the rebel group fighting in the jungle for the past 50 years, Colombia has been overcome by silicone. Breast augmentations have become so popular that Medellín, the model’s hometown, is known as Silicone Valley.
[...]
Her mother gave her implants for her 18th birthday, after she had caught the national eye as a bikini-clad poster girl for a beer company. Her career took off, helped also by the notoriety of her romance. Soon, thousands of young women believed that if they looked like the golden girl from Medellín, they could land one of the dealers. A traqueto match was a ticket out of poverty in a country with few opportunities for women—a reality captured by what was one of Colombia’s most popular television shows, Without Tits There Is No Paradise, a soap opera about a flat-chested poor teenager who wants to sell her virginity for a pair of implants.
Enemigo público número uno, porque no aguantas que te joda ninguno. Sin encontrar un puto oficio, porque eres carne de presidio! ¿qué hacer? te preguntas. No vas a ser un pardillo ¡Aprieta el gatillo!
Tu chupa de cuero claveteada, de navajazos está rasgada. Tu vida es un hueco en el tiempo, y vives como vive un muerto. ¿qué hacer? te preguntas ¡Aprieta el gatillo!
La tardor del 1986, pocs mesos després que es produís la catàstrofe de Txernòbil, la Vall d'Aran anava plena d'històries sobre els suposats efectes del núvol de radiació que havia creuat Europa des de la central nuclear ucraïnesa. Al Baix Aran es deia que va morir part de la massa forestal de la vall de Toran; al Mig Aran n'hi ha que detallaven com s'havia podrit el seu hort; des d'aleshores, arreu de la Vall d'Aran molts estan convençuts que encara avui els índexs de càncer de la comarca són conseqüència de la pluja radioactiva que va caure la primavera del 1986.
Montserrat Llauradó, professora del departament de química avançada de la UB -autora el 1990 d'una tesi sobre l'efecte de la central nuclear de Txernòbil a Catalunya-, descarta que el núvol tòxic tingués aquestes conseqüències negatives a la Vall d'Aran perquè la radiació que va arribar a Catalunya no tenia nivells perillosos. Com explicava un estudi publicat el 1990 per la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, del qual Llauradó era coautora, "els radionuclis detectats al començament del mes de maig amb una activitat superior a 0,1 megabecquerels/m posa clarament de manifest l'arribada del núvol procedent de Txernòbil, per bé que els nivells màxims assolits són molt baixos". El becquerel és una unitat que mesura l'activitat radioactiva. La Comissió Europea va establir el 1986 el límit de risc en 1.000 becquerels per quilogram en productes de consum. En un estudi d'aleshores sobre l'impacte de Txernòbil, el radiobiòleg de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona i expert del CSIC Eduard Rodríguez-Farré confirmava que a diferents indrets de Catalunya -Barcelona inclosa- es van detectar 1.000 becquerels per litre d'aigua. La major part era radioactivitat causada pel iode-131 -que en dosis altes provoca càncer de tiroides.
Rodríguez-Farré explica: "Eren índexs baixos però significatius. L'ideal és que en els aliments es detecti una radiació 0. Per això el primer marcador de radiació que observem és la llet". Rodríguez Farré recorda que la Generalitat va trigar un mes a admetre que el núvol tòxic va arribar a Catalunya, i lamenta que a Europa no s'ha fet cap informe sobre els efectes posteriors a Txernòbil 25 anys després. Estudis recents sí que han detectat als llacs de la Vall d'Aran dosis baixes de cesi-137 procedent de Txernòbil, tot i que en aquests llacs la radiació més preocupant és la provinent de les antigues explotacions mineres.
Cristian Segura, Diari ARA. L'any que la radiació va creuar els Pirineus.
Una mañana muy fría me lo encontré tirado en la OranienStrasse, en Kreuzberg, pensé que estaría haciendo una de sus muertes conceptuales pero cuando cruzamos la mirada, me saludó con una simpatía que me sorprendió. Entonces me percaté de que llevaba toda la espalda llena de mierda, o se había cagado o se había caído sobre una mierda. Me preguntó que a dónde me dirigía, yo le dije que me dirigía hacia la galería de unos conocidos, a la inauguración de una exposición de pintura hiperrealista de un artista local de éxito.
Friedrich decidió acompañarme. Llegamos a la galería y después de beber un vino blanco que ofrecía el galerista, mi amigo se murió de repente en medio de la sala. Poco a poco la incomodidad general fue en aumento, nadie se atrevía a ayudar al muerto, Friedrich estaba en una postura bastante fea e incómoda, y desprendía un olor a mierda insoportable, alguien dijo: "esto es indignante".
Quizás Friedrich quería convertir esa inauguración en un evento indigno, o simplemente convertir su cuerpo, una vez más, en algo indigno. Nunca más le volví a ver.
That somewhere among men the unconditioned prevails –the capacity to live only together or not at all, if crimes are committed against the one or the other, or if physical living requirements have to be shared– therein consists the substance of their being. But that this does not extend to the solidarity of all men, nor to that of fellow-citizens or even of smaller groups, but remains confined to the closest human ties –therein lies this guilt of us all.
Fàtima Mernissi (Fes, 1940) és un ser especial. "Mai m'he casat perquè cada matí necessito tres hores de silenci absolut, i això els homes ho troben estrany", explica Mernissi. Intel·lectual de referència al món àrab com a sociòloga i experta en l'islam, Mernissi es tenyeix el cabell d'ocre i es vesteix amb un xal, una camisa i un turbant de colors rosa i negre. Tot s'ho fa a mida a sastreries dels barris humils de la seva ciutat, Rabat. "És el primer cop que convido periodistes a casa. Els periodistes em molesten. Per això he rebutjat les invitacions per assistir a la fira del llibre de Casablanca, perquè no em deixen tranquil·la. Són mal educats".
La seva vivenda, en un dels districtes més selectes de Rabat, dóna al pati d'una escola. Constantment se sent el xivarri dels nens que hi juguen, però Mernissi no se'n queixa pas. De fet, Mernissi no sembla que tingui necessitat de queixar-se perquè sovint els seus desitjos són ordres. Es fa obeir per la gent que l'envolta, per nosaltres també. Ens mana que ens asseguem i l'obeïm, em dicta el titular que ha de portar aquest reportatge i no tinc altre remei que apuntar-ho; ens mana amb una contundència aclaparadora que només li fem fotografies d'esquena perquè vol mantenir cert anonimat. Vol passar desapercebuda, sobretot ara: "Estic a punt d'acabar el treball de camp per al meu nou llibre, un estudi sobre els interessos del jovent en el món musulmà. El titularé Per què l'islam fa por a Occident" . Aquest llibre i un altre sobre els preceptes de l'amor islàmic del filòsof àrab del segle XIV Ibn Qayyim al-Jawziyya són els dos treballs que està enllestint. Tots dos tenen en comú una tesi desconeguda a Occident: els països musulmans han començat una globalització alternativa als valors del capital i de l'individualisme occidental, però també una globalització oposada al fonamentalisme. Mernissi farà el que pugui per demostrar-nos a peu de carrer que el món islàmic ha iniciat una transformació històrica. Les revoltes democràtiques a Egipte i Tunísia són la prova que Mernissi necessitava per confirmar la seva tesi.
Hatim, l'artesà autodidacte Mernissi fa una excepció en el seu veto al fotògraf i demana que la retratem amb el seu comerciant favorit del barri d'Akkari. Es diu Hatim, un personatge que fascina Mernissi perquè el considera el paradigma del musulmà del futur: un artesà autodidacte que aprofita les oportunitats de l'era digital per formar-se i sobreposar-se a les mancances del sistema. Per Mernissi, els marroquins són un poble d'artesans i alhora artistes. S'atura per observar admirada els ebenistes, els ferreters, els forners i els joves que s'aventuren a internet: "Fins i tot a internet es treballa amb les mans". Des d'aquesta veneració per una societat gremial, Mernissi construeix un món ideal amb figures com Hatim. Amb 39 anys, Hatim s'ha convertit en una icona d'Akkari perquè tot sol s'ha anat formant fins a ser un prodigi de la mecànica i de l'electrònica. Asseguren els veïns que pot arreglar qualsevol aparell, dels ordinadors als microones que s'apilen davant la seva botiga minúscula.
Més endavant, a la medina de Rabat -o, com ella l'anomena, "la medina digital"-, Mernissi ens mana seguir-la pels carrerons on es venen DVDs pirates. S'hi troben les últimes estrenes cinematogràfiques, però també els productes que són el seu objecte d'estudi: per una banda apunta les tendències musicals més consumides i per l'altra pren nota dels productes audiovisuals d'aprenentatge que es venen: cursos d'idiomes, de comptabilitat o d'anatomia. "Les estadístiques de l'ONU indiquen que al món hi ha milions d'analfabets. Jo no m'ho crec. Potser no tenen el graduat escolar, però sí que es formen: a internet".
Bannour, el sufí del desert Hi ha altres figures que formen l'imaginari de Mernissi. Potser el més conegut és Mohamed Bannour, l'artista que protagonitza part del seu llibre Les sinbads marocains –traduït al castellà com El hilo de Penélope–. Segons els nostres paràmetres, Bannour seria un home allunyat del progrés de la globalització. Viu a Zagora, una petita ciutat propera a la frontera amb Algèria. Es dedica a elaborar peces ornamentals de fusta. A Mernissi la va captivar un mirall fet per ell de formes asimètriques que no combregava en absolut amb la tradició islàmica. Mernissi li va comprar el mirall i ens el mostra a casa seva mentre descriu el personatge: "Era analfabet però havia après diversos idiomes escoltant canals de la televisió per satèl·lit i internet. És un sofista, un ser que dóna valor a la humanitat per l'art de viure i no pels diners".
Amr Khaled i el quiosquer És en el concepte de l'amor que Mernissi basa aquesta globalització islàmica. El llibre sobre Ibn Qayyim resumeix les 50 descripcions de l'amor que feia aquest savi. La idea la va tenir en una conferència a Bahrain: un jove egipci li va demanar que resumís per a un públic jove els conceptes bàsics d'Ibn Qayyim. "El seu pensament és un referent contemporani. Es va avançar sis segles al descobriment a Occident de la intel·ligència emocional! La seva obra es pot trobar en DVD als basars del món àrab, però faltava una guia escrita que resumís les seves idees".
El gran tòtem d'aquest islam democràtic i humà que descriu Mernissi és Amr Khaled, el rei del show business egipci que s'ha fet d'or predicant les virtuts dialogants i pacífiques de l'islam. Per provar-nos la influència de Khaled, Mernissi ens passeja per les botigues properes a la mesquita d'Akkari. Abdal·lah Ruf és un quiosquer que ven productes religiosos als fidels de la mesquita. Però els DVDs i els llibres que més ven no són salms religiosos sinó les conferències en què Khaled destaca que els valors de la tradició islàmica són perfectament aplicables per modernitzar el món, més i tot que els models culturals d'Occident. "Estimem Khaled perquè és l'antítesi del radicalisme; ofereix un món de pau", diu Ruf.
A prop del quiosc de Ruf, un drogoaddicte que esnifa cola es dirigeix cap a nosaltres amb ganes de gresca. Mernissi ens ordena amb crits que el fotògraf abaixi la càmera. Explica que "la comunitat el respecta i no el deixarà mai de banda; tothom fa un esforç per integrar-lo".
Després que l'home hagi marxat, Mernissi conclou que aquests tipus de coses són les que han marcat la diferència entre la globalització islàmica i l'occidental: "Amb la crisi del sistema capitalista, mentre a l'Oest s'obsessionen amb Ossama bin Laden i ens demonitzen, al món àrab apareixen gurus com Amr Khaled. La revolució a Egipte és una reacció contra el sistema capitalista occidental i a favor d'un món més solidari. És el moment del que considero el bon islam".
Cristian Segura, Diari ARA. Els mites de Fàtima Mernissi.
32 anys. Cordons a les sabates i camisa per dins. Escriptor, periodista saltimbanqui i premi Josep Pla 2011 amb la novel·la El cau del conill . Odia el telèfon i li agrada planxar. Menja amb la meva forquilla i el tempta la meva cervesa. Després d'una dutxa americana, fora la corbata i em convida a dinar.
Vestits de petits burgesos i xops de dalt a baix, sortim de sota les cascades del Metropolitan i deixem que una senyora cofada amb un gorret de piscina ens pregunti què fem: El metge m'ho ha recomanat per augmentar la seguretat en mi mateix. Aquest és el Cristian Segura: un caragirat simpàtic que flota en lloc de caminar i no té concepció del temps o l'espai. Escriptor infeliç, periodistashowman i enemic dels adjectius. M'expliques qui ets sense fer-ne servir? Sóc Déu: no perquè sigui l'hòstia, sinó perquè Déu és tothom. El que us deia: un sobradet entranyable que quan s'embala no deixa colar una paraula ni de cantó.
'Heil hitler'. Passegem per l'Eixample, mig perduts, i carregant roba humida. Ell em porta la meva. Me'l miro: No sé si està molt i molt cansat, o molt i molt avorrit. Per què m'he de comprar la teva novel·la? Riuràs, t'emocionaràs, i potser pensaràs. El llibre, una crítica a la burgesia catalana, és una venjança? En coses puntuals sí: volia mostrar la manca de maduresa política i democràtica que hi ha a Espanya i Catalunya. En un país civilitzat un capellà no et pot saludar dient Heil Hitler! I a mi això a la Salle Bonanova m'ha passat. Quina és la pitjor crítica que has rebut? Una que deia que el sector literari català ha d'estar molt cardat per premiar un llibre com el meu. Riu sense esforçar-se i diu com de passada: I tu, per què portes les ungles tan mal pintades?
Seny i no seny. El Cristian desconcerta perquè és un infeliç-deprimit-divertit. Tu fas broma però vas de debò? Sí. Plorar tot el dia és penós. M'enric de mi mateix per desdramatitzar. Però és veritat, jo hi ha molts matins que penso: quin sentit té llevar-se? La novel·la la dediques a l'Andrea i dius que et va salvar la vida. És literalment així? Sí. Vivíem a Pequín, ho havíem deixat i cadascú era al seu pis. Una nit jo no podia dormir, estava fora de mi, entre el seny i el no seny, i vaig sortir al balcó per tirar-me. Gira els ulls absent i es queda en silenci. Primer moment de tensió i una pregunta que ara no recordo si vaig fer o no. Què va passar? Un cop de vent, em va tornar un moment de lucidesa i vaig trucar a l'Andrea.
Atura't i pensa. El Cristian parla com escriu: de forma clara, directa i sense embuts. És capaç d'obrir-se en canal, ensenyar-se i tocar-te la fibra de debò i dos minuts després fer-te petar de riure fins que et cau el cap. Tu no tens tabús? No. Jo no m'amago de res: m'he cagat dues vegades a sobre i no passa res per explicar-ho. No he fet res mal fet! Parlar amb aquesta llibertat és de valent o d'inconscient? De valent. Marc Aureli explica que abans de fer una cosa t'has d'aturar i pensar si el dia que et moris et sabrà greu haver-la fet. No passa res per haver-te explicat que m'he cagat a sobre!
I tu, ets feliç? Esquartero una lionesa i capgiro la pregunta: Abans de morir, tens alguna cosa pendent de fer? No. Jo no tinc ambicions perquè provoquen frustracions. Només m'agradaria ser normal i no pensar tant: em sento empresonat. Calculo per quan sortiria la seva fiança i li faig la pregunta final: M'has dit moltes mentides en aquesta entrevista? No. Però ets mentider? No. Exagerat sí. Així no estàs tan malament com dius? Probablement no. I tu, ets feliç Bibiana?
Alec Baldwin:Let me have your attention for a moment. 'Cause you're talkin' about what...you're talkin' 'bout...bitchin' about that sale you shot, some son of a bitch don't want to buy land, somebody don't want what you're selling, some broad you're trying to screw, so forth, let's talk about something important. Are they all here?
Kevin Spacey: All but one.
Baldwin: Well, I'm going anyway. Let's talk about something important. (sees Lemmon pouring coffee). Put that coffee down. Coffee's for closer's only. You think I'm fuckin' with you? I am not funkin' with you. I'm here from downtown. I'm here from Mitch and Murray. And I'm here on a mission of mercy. Your name's Levine?
Jack Lemmon: Yeah.
Baldwin: You call yourself a salesman, you son of a bitch.
EdHarris: I don't gotta listen to this shit.
Baldwin: You certainly don't pal 'cause the good news is you're fired. The bad news is you got all you got, just one week to regain your job, starting with tonight, starting with tonight's sits. Oh, have I got your attention now? Good. 'Cause we're adding a little something to this month's sale contest. As you all know, first prize is a Cadillac El Dorado. Anybody want to see second prize? Second prize is a set of steak knives. Third prize is your fired. You get the picture? You laughing now? You got leads. Mitch and Murray paid good money. Get their names to sell them. You can't close the leads you're given, you can't close shit, you are shit, hit the bricks pal and beat it 'cause you are going out.
Lemmon: The leads are weak.
Baldwin: The leads are weak. The fuckin' leads are weak? You're weak. I've been in this business 15 years ...
Harris: What's your name?
Baldwin: "Fuck you", that's my name. You know why mister? Cause you drove a Hyundai to get here tonight, I drove an 80,000 dollar BMW. That's my name. (To Lemmon) And your name is you're wanting. You can't play in the man's game, you can't close them? Then go home and tell your wife your troubles. Because only one thing counts in this life. Get them to sign on the line which is dotted. You hear me you fuckin' faggots. (Flips the blackboard): ABC. A, Always, B, Be, C, Closing. Always be closing. Always be closing. AIDA. Attention. Interest. Decision. Action. Attention. Do I have your attention? Interest. Are you interested? I know you are 'cause it's fuck or walk. You close or you hit the bricks. Decision. Have you made your decision for Christ? And action. AIDA. Get out there. You got the prospects coming in, you think they came in to get out of the rain? A guy don't walk on the lot lest he wants to buy. They're sitting out there waiting to give you their money. Are you going to take it? Are you man enough to take it? (To Harris) What's the problem, pal?
Harris: You, boss, you're such a hero, you're so rich, how come you're coming down here and wasting your time with such a bunch of bums?
Baldwin: You see this watch? You see this watch?
Harris: Yeah.
Baldwin: That watch costs more than your car. I made 970,000 dollars last year, how much you make? You see pal, that's who I am, and you're nothing. Nice guy? I don't give a shit. Good father. Fuck you, go home and play with your kids. You want to work here, close. You think this is abuse? You think this is abuse, you cock-sucker. You can't take this, how can you take the abuse you get on a sit. If you don't like it, leave. I can go out there tonight, the materials you got, make myself 15,000 dollars. Tonight. In two hours. Can you? Can you?
Go and do likewise. AIDA. Get mad you son-of-a-bitch. Get mad. You know what it takes to sell real-estate? It takes brass balls to sell real estate. Go and do likewise, gents. The money's out there, you pick it up, it's yours, you don't, I got no sympathy for you. You want to go out on those sits tonight and close, close, it's yours, if not, you're going to be shining my shoes. And you know what you'll be saying. Bunch of losers sitting around in a bar: ''Oh yeah, I used to be a salesman. It's a tough racket.''
These are the new leads. These are the Glengarry leads. And to you, they're gold. And you don't get them. Why? Because to give them to you is just throwing them away. They're for closers. I'd wish you good luck, but you wouldn't know what to do with it if you got it. (To Harris)And to answer your question, pal: Why am I here? I came here because Mitch and Murray asked me to, they asked me for a favor. I said the real favor, follow my advice and fire your fuckin' ass because a loser is a loser.
Glengarry Glen Ross, James Foley & David Mammet.
+++
And the Silver Iceberg goes to A SERIOUS MAN (brothers Coen).
The Bronze Iceberg goes to PARIS TEXAS (Wim Wenders).
L'expansió de la classe mitjana amenaça la supervivència del conill barceloní, una espècie singular i poc estudiada. En els dos últims segles, el conill barceloní ha vist com el seu aïllament respecte l'espècie humana, refugiat tradicionalment entre les dunes i les palmeres de l'oasi català, es tornava cada cop més fràgil.
La primera migració del conill barceloní es va produir a principis del segle XX quan, poc a poc, porugament, va colonitzar l'Eixample. Més endavant, la pressió humana els va empènyer a cotes més altes, als boscos de Sarrià, Sant Gervasi i Pedralbes. La seva existència va evolucionar plàcidament en aquest hàbitat fins que es va consolidar la democràcia. El creixement generalitzat del benestar humà ha produït estralls en les seves reserves naturals i des de la dècada dels 90 la migració ha estat constant: el conill barceloní ha creuat al Vallès per establir-se a Sant Cugat i Valldoreix; s'ha amagat en reserves del Maresme i del Llobregat. Tot i aquests reductes de pau convenients per a la seva pervivència, el conill ha hagut de modificar els seus hàbits per sobreviure en un entorn hostil:
*El conill barceloní evita traslladar-se en transport públic. El contacte amb la massa humana pot perjudicar els seus sensibles sentits. El desplaçament en vehicle propi és fonamental. Els més utilitzats són els cotxes familiars i tot terrenys alemanys o motocicletes, perquè són els més òptims, en cas de perill, per fugir blindats o veloçment. Els conills que es desplacen en moto han desenvolupat una cuirassa per al cap que acostuma a ser de la marca Shoei o Arai. L'instint de supervivència del conill l'obliga a rebutjar qualsevol altra marca de casc, si no és que es tracta d'una edició limitada de la marca Bultaco.
*En llargues distàncies, el conill no té inconvenient de viatjar en avió, excepte si el trajecte requereix utilitzar una línia de baix cost. En molts casos, aquest servei posa en risc la seva fragilitat i el conill opta, o bé pel tren d'alta velocitat, o bé per un més llarg però més segur viatge en vehicle propi. El conill és previsor i ja compte amb un segon o tercer cotxe de majors dimensions, indicat per aquests tipus de desplaçaments –un viatge a Suïssa a visitar el seu banquer favorit, una escapada a la Provença o a Sant Sebastià–.
*Com els elefants, que reuneixen la manada en un indret secret i sagrat de la sabana per enterrar els seus difunts, el conill barceloní convoca els seus congèneres entorn unes icones fonamentals per a la seva espècie: la tribuna del Camp Nou, els jardins del Real Club de Polo, el gimnàs Arsenal o el bar del Tenis Barcelona. La comunicació per convocar el grup es produeix a través del diari La Vanguardia.
*En el passat, el conill barceloní havia desenvolupat excel·lents habilitats culturals, però la recent consolidació de la cultura com a bé públic i general l'ha fet involucionar. Ara, el conill no mostra cap interès per participar de la vida cultural de la ciutat, i es limita a portar els seus cadells a veure grans produccions de Hollywood –gairebé mai pel·lícules europees, ja ni diguem catalanes– al Cinesa Diagonal o al Gran Sarrià. En comptes d'anar al teatre o al museu, el conill barceloní opta per quedar-se al seu cau seguint les proeses esportives de Rafa Nadal, del Barça i de la Roja –que per a ell, són pràcticament el mateix–.
*Quan els conills joves senten la necessitat d'aparellament, optaran per clubs de la zona alta com Sutton, Otto Zutz o Luz de Gas. Però aquests espais són cada vegada menys segurs per a la puresa de l'espècie i s'ha consolidat com a terreny òptim per a la procreació les festes d'universitats privades com Esade o Abat Oliva.
*El conill, dins el seu cau, només accepta el contacte amb un tipus humà: les filipines. El que el conill no sap és que aquestes dones treballen en secret per a ONG's ecologistes que miren de preservar l'espècie.
Cristian Segura, Diari ARA. Time Out Cultura Manual de supervivència del conill barceloní.
