El conill barceloní

L'expansió de la classe mitjana amenaça la supervivència del conill barceloní, una espècie singular i poc estudiada. En els dos últims segles, el conill barceloní ha vist com el seu aïllament respecte l'espècie humana, refugiat tradicionalment entre les dunes i les palmeres de l'oasi català, es tornava cada cop més fràgil.

La primera migració del conill barceloní es va produir a principis del segle XX quan, poc a poc, porugament, va colonitzar l'Eixample. Més endavant, la pressió humana els va empènyer a cotes més altes, als boscos de Sarrià, Sant Gervasi i Pedralbes. La seva existència va evolucionar plàcidament en aquest hàbitat fins que es va consolidar la democràcia. El creixement generalitzat del benestar humà ha produït estralls en les seves reserves naturals i des de la dècada dels 90 la migració ha estat constant: el conill barceloní ha creuat al Vallès per establir-se a Sant Cugat i Valldoreix; s'ha amagat en reserves del Maresme i del Llobregat. Tot i aquests reductes de pau convenients per a la seva pervivència, el conill ha hagut de modificar els seus hàbits per sobreviure en un entorn hostil:

*El conill barceloní evita traslladar-se en transport públic. El contacte amb la massa humana pot perjudicar els seus sensibles sentits. El desplaçament en vehicle propi és fonamental. Els més utilitzats són els cotxes familiars i tot terrenys alemanys o motocicletes, perquè són els més òptims, en cas de perill, per fugir blindats o veloçment. Els conills que es desplacen en moto han desenvolupat una cuirassa per al cap que acostuma a ser de la marca Shoei o Arai. L'instint de supervivència del conill l'obliga a rebutjar qualsevol altra marca de casc, si no és que es tracta d'una edició limitada de la marca Bultaco.

*En llargues distàncies, el conill no té inconvenient de viatjar en avió, excepte si el trajecte requereix utilitzar una línia de baix cost. En molts casos, aquest servei posa en risc la seva fragilitat i el conill opta, o bé pel tren d'alta velocitat, o bé per un més llarg però més segur viatge en vehicle propi. El conill és previsor i ja compte amb un segon o tercer cotxe de majors dimensions, indicat per aquests tipus de desplaçaments –un viatge a Suïssa a visitar el seu banquer favorit, una escapada a la Provença o a Sant Sebastià–.

*Com els elefants, que reuneixen la manada en un indret secret i sagrat de la sabana per enterrar els seus difunts, el conill barceloní convoca els seus congèneres entorn unes icones fonamentals per a la seva espècie: la tribuna del Camp Nou, els jardins del Real Club de Polo, el gimnàs Arsenal o el bar del Tenis Barcelona. La comunicació per convocar el grup es produeix a través del diari La Vanguardia.

*En el passat, el conill barceloní havia desenvolupat excel·lents habilitats culturals, però la recent consolidació de la cultura com a bé públic i general l'ha fet involucionar. Ara, el conill no mostra cap interès per participar de la vida cultural de la ciutat, i es limita a portar els seus cadells a veure grans produccions de Hollywood –gairebé mai pel·lícules europees, ja ni diguem catalanes– al Cinesa Diagonal o al Gran Sarrià. En comptes d'anar al teatre o al museu, el conill barceloní opta per quedar-se al seu cau seguint les proeses esportives de Rafa Nadal, del Barça i de la Roja –que per a ell, són pràcticament el mateix–.

*Quan els conills joves senten la necessitat d'aparellament, optaran per clubs de la zona alta com Sutton, Otto Zutz o Luz de Gas. Però aquests espais són cada vegada menys segurs per a la puresa de l'espècie i s'ha consolidat com a terreny òptim per a la procreació les festes d'universitats privades com Esade o Abat Oliva.

*El conill, dins el seu cau, només accepta el contacte amb un tipus humà: les filipines. El que el conill no sap és que aquestes dones treballen en secret per a ONG's ecologistes que miren de preservar l'espècie.

Cristian Segura, Diari ARA. Time Out Cultura Manual de supervivència del conill barceloní.