La globalització de l'islam

Fàtima Mernissi (Fes, 1940) és un ser especial. "Mai m'he casat perquè cada matí necessito tres hores de silenci absolut, i això els homes ho troben estrany", explica Mernissi. Intel·lectual de referència al món àrab com a sociòloga i experta en l'islam, Mernissi es tenyeix el cabell d'ocre i es vesteix amb un xal, una camisa i un turbant de colors rosa i negre. Tot s'ho fa a mida a sastreries dels barris humils de la seva ciutat, Rabat. "És el primer cop que convido periodistes a casa. Els periodistes em molesten. Per això he rebutjat les invitacions per assistir a la fira del llibre de Casablanca, perquè no em deixen tranquil·la. Són mal educats".

La seva vivenda, en un dels districtes més selectes de Rabat, dóna al pati d'una escola. Constantment se sent el xivarri dels nens que hi juguen, però Mernissi no se'n queixa pas. De fet, Mernissi no sembla que tingui necessitat de queixar-se perquè sovint els seus desitjos són ordres. Es fa obeir per la gent que l'envolta, per nosaltres també. Ens mana que ens asseguem i l'obeïm, em dicta el titular que ha de portar aquest reportatge i no tinc altre remei que apuntar-ho; ens mana amb una contundència aclaparadora que només li fem fotografies d'esquena perquè vol mantenir cert anonimat. Vol passar desapercebuda, sobretot ara: "Estic a punt d'acabar el treball de camp per al meu nou llibre, un estudi sobre els interessos del jovent en el món musulmà. El titularé Per què l'islam fa por a Occident" . Aquest llibre i un altre sobre els preceptes de l'amor islàmic del filòsof àrab del segle XIV Ibn Qayyim al-Jawziyya són els dos treballs que està enllestint. Tots dos tenen en comú una tesi desconeguda a Occident: els països musulmans han començat una globalització alternativa als valors del capital i de l'individualisme occidental, però també una globalització oposada al fonamentalisme. Mernissi farà el que pugui per demostrar-nos a peu de carrer que el món islàmic ha iniciat una transformació històrica. Les revoltes democràtiques a Egipte i Tunísia són la prova que Mernissi necessitava per confirmar la seva tesi.

Hatim, l'artesà autodidacte
Mernissi fa una excepció en el seu veto al fotògraf i demana que la retratem amb el seu comerciant favorit del barri d'Akkari. Es diu Hatim, un personatge que fascina Mernissi perquè el considera el paradigma del musulmà del futur: un artesà autodidacte que aprofita les oportunitats de l'era digital per formar-se i sobreposar-se a les mancances del sistema. Per Mernissi, els marroquins són un poble d'artesans i alhora artistes. S'atura per observar admirada els ebenistes, els ferreters, els forners i els joves que s'aventuren a internet: "Fins i tot a internet es treballa amb les mans". Des d'aquesta veneració per una societat gremial, Mernissi construeix un món ideal amb figures com Hatim. Amb 39 anys, Hatim s'ha convertit en una icona d'Akkari perquè tot sol s'ha anat formant fins a ser un prodigi de la mecànica i de l'electrònica. Asseguren els veïns que pot arreglar qualsevol aparell, dels ordinadors als microones que s'apilen davant la seva botiga minúscula.

Més endavant, a la medina de Rabat -o, com ella l'anomena, "la medina digital"-, Mernissi ens mana seguir-la pels carrerons on es venen DVDs pirates. S'hi troben les últimes estrenes cinematogràfiques, però també els productes que són el seu objecte d'estudi: per una banda apunta les tendències musicals més consumides i per l'altra pren nota dels productes audiovisuals d'aprenentatge que es venen: cursos d'idiomes, de comptabilitat o d'anatomia. "Les estadístiques de l'ONU indiquen que al món hi ha milions d'analfabets. Jo no m'ho crec. Potser no tenen el graduat escolar, però sí que es formen: a internet".

Bannour, el sufí del desert
Hi ha altres figures que formen l'imaginari de Mernissi. Potser el més conegut és Mohamed Bannour, l'artista que protagonitza part del seu llibre Les sinbads marocains –traduït al castellà com El hilo de Penélope–. Segons els nostres paràmetres, Bannour seria un home allunyat del progrés de la globalització. Viu a Zagora, una petita ciutat propera a la frontera amb Algèria. Es dedica a elaborar peces ornamentals de fusta. A Mernissi la va captivar un mirall fet per ell de formes asimètriques que no combregava en absolut amb la tradició islàmica. Mernissi li va comprar el mirall i ens el mostra a casa seva mentre descriu el personatge: "Era analfabet però havia après diversos idiomes escoltant canals de la televisió per satèl·lit i internet. És un sofista, un ser que dóna valor a la humanitat per l'art de viure i no pels diners".

Amr Khaled i el quiosquer
És en el concepte de l'amor que Mernissi basa aquesta globalització islàmica. El llibre sobre Ibn Qayyim resumeix les 50 descripcions de l'amor que feia aquest savi. La idea la va tenir en una conferència a Bahrain: un jove egipci li va demanar que resumís per a un públic jove els conceptes bàsics d'Ibn Qayyim. "El seu pensament és un referent contemporani. Es va avançar sis segles al descobriment a Occident de la intel·ligència emocional! La seva obra es pot trobar en DVD als basars del món àrab, però faltava una guia escrita que resumís les seves idees".

El gran tòtem d'aquest islam democràtic i humà que descriu Mernissi és Amr Khaled, el rei del show business egipci que s'ha fet d'or predicant les virtuts dialogants i pacífiques de l'islam. Per provar-nos la influència de Khaled, Mernissi ens passeja per les botigues properes a la mesquita d'Akkari. Abdal·lah Ruf és un quiosquer que ven productes religiosos als fidels de la mesquita. Però els DVDs i els llibres que més ven no són salms religiosos sinó les conferències en què Khaled destaca que els valors de la tradició islàmica són perfectament aplicables per modernitzar el món, més i tot que els models culturals d'Occident. "Estimem Khaled perquè és l'antítesi del radicalisme; ofereix un món de pau", diu Ruf.

A prop del quiosc de Ruf, un drogoaddicte que esnifa cola es dirigeix cap a nosaltres amb ganes de gresca. Mernissi ens ordena amb crits que el fotògraf abaixi la càmera. Explica que "la comunitat el respecta i no el deixarà mai de banda; tothom fa un esforç per integrar-lo".

Després que l'home hagi marxat, Mernissi conclou que aquests tipus de coses són les que han marcat la diferència entre la globalització islàmica i l'occidental: "Amb la crisi del sistema capitalista, mentre a l'Oest s'obsessionen amb Ossama bin Laden i ens demonitzen, al món àrab apareixen gurus com Amr Khaled. La revolució a Egipte és una reacció contra el sistema capitalista occidental i a favor d'un món més solidari. És el moment del que considero el bon islam".

Cristian Segura, Diari ARA. Els mites de Fàtima Mernissi.