Iberia

L'iberisme, el corrent federalista que aspira a la reunió dels pobles de la Península, ha estat des del segle XVIII una pulsió discreta, però constant. Excepte en moments puntuals, aquest federalisme ha estat un moviment marginal i exclusiu de certes elits intel·lectuals. L'iberisme del segle XXI segueix sent més una distracció per a minories acadèmiques que no pas una alternativa política per a la ciutadania. Però hi ha alguna cosa que ha canviat en la ment dels portuguesos i que els fa mirar cap a l'estat veí amb uns altres ulls: la seva vulnerabilitat davant la crisi econòmica.

"Portugal és un país que hi ha just al costat d'Espanya", diu una samarreta de moda a les botigues de souvenirs de Lisboa. El lema podria semblar una boutade si no fos perquè en certa manera delata l'ànim actual dels portuguesos. Amb una economia a punt de fer fallida que pot acabar depenent de l'ajut de Brussel·les, Berlín i Washington, el pessimisme és de nou l'estigma dels portuguesos. Un 46% dels portuguesos és "molt favorable" o "partidari" de construir una federació amb Espanya, segons un estudi del 2010 de la Universitat de Salamanca i la Universitat de Lisboa. Segons l'enquesta, només un 37% dels portuguesos hi estarien en contra, i un 17% no té una opinió sòlida al respecte.

Va ser en un altre moment de crisi, coincidint amb els compassos inicials de la Primera Guerra Mundial, que l'iberisme va agafar volada, de la mà de l'escriptor portuguès Fernando Pessoa. En els seus intercanvis de visites i de correspondència amb intel·lectuals espanyols i catalans, en especial amb Joan Maragall, Pessoa va defensar un iberisme actiu i bel·ligerant per reforçar els pobles ibèrics davant les forces imperialistes europees del moment. Alguns dels seus apunts al respecte van ser recollits en el llibre Escrits sobre Catalunya i Ibèria (l'Avenç), on destaca sobretot la necessitat de contenir les ànsies de dominació de Castella. Menys doctrinari, el Nobel de literatura José Saramago va prendre el relleu de Pessoa quan es va declarar un iberista convençut en una entrevista de l'any 2007, en què va assegurar que tard o d'hora Portugal s'uniria a Espanya, i que el producte resultant acabaria formant una unitat que s'hauria de dir Ibèria.

Una opció que depèn d'Europa

Avui, un any després de la mort de Saramago, el professor Viriato Soromenho-Marques, eminent filòsof de la Universitat de Lisboa, considera aquelles paraules de Saramago com una "excepció admirable". Per a Soromenho-Marques, mentre l'iberisme acadèmic continua sent una opció marginal, sí que comença a reeixir un "moviment silenciós d'unió" des de la societat civil: "Si la ciutadania s'està plantejant aquesta unió és perquè són conscients de les profundes arrels econòmiques comunes. L'hostilitat històrica contra Espanya i la desconfiança per l'entesa entre els dictadors Salazar i Franco s'està esvaint, i la integració, si és una opció, és sobretot pel marc comunitari europeu". "De fet, només un fracàs de la Unió Europea com a projecte comunitari es convertiria en una opció molt real de crear una unió ibèrica; però seria sobretot per necessitat", explica Soromenho-Marques.

Manuel Loff, professor d'Història de la Universitat de Porto, es considera partidari "d'una República Federal Ibèrica", però afirma que el seu parer és minoritari i que és normal que, després de 10 anys d'economia sota mínims, "els portuguesos diguin que sí que volen ser espanyols". "Però si els ho preguntéssim, encara amb més convicció voldrien ser alemanys o francesos. No hi ha cap sentiment ibèric. En tot cas, hi ha una revisió anímica en favor d'una unió d'Europa". Després de parlar amb Loff, al centre de Lisboa pregunto sobre una hipotètica unió amb Espanya a tres persones:

Filipa Aurelio, de 23 anys, estudiant de Turisme: "De tant en tant en parlem amb els amics. Si es produís, hauria d'assegurar-se la nostra independència".

Camila Gonçalves, jubilada militant del conservador Partit Socialdemòcrata: "En el passat Espanya i Portugal ja havien estat unides. Si s'hi ha de tornar, ja m'està bé. Però que es respecti la nostra autonomia".

Mario Filippe, 51 anys, activista de moviments no governamentals: "El progrés natural d'Europa indica que Espanya i Portugal s'haurien d'unir. És la tendència social, tot i que políticament no es planteja perquè és un tema massa sensible".

Cristian Segura, Diari ARA. La crisi fa revifar a Portugal la idea d'una unió ibèrica.