Com creu que afecta la cultura catalana que aquesta burgesia parli i es relacioni en castellà?
El bilingüisme no em sembla una cosa dolenta, hi crec molt, i la societat catalana, independent o no, sempre serà bilingüe. Però aquesta burgesia, en els últims seixanta o setanta anys, ha tingut un efecte negatiu en la llengua i la cultura catalanes. Per desgràcia, tota societat té una elit, això és la història de l'homo sapiens, les elits han d'ajudar que la societat evolucioni sobretot culturalment, i aquesta burgesia amb la República va desconfiar de la plaça pública perquè se'ls van expropiar propietats i actius; llavors amb Franco van haver de vendre l'ànima al diable per recuperar el que són. Van fer el joc i es van tancar en el seu món privat, i tota aquesta desconfiança encara dura. A la resta d'Europa la burgesia inverteix en cultura i aquí els qui ho fan són excepcions. La majoria inverteix en parides com ara vaixells per al rei.
A la novel·la els protagonistes senten devoció per la monarquia.
La burgesia crec que sempre s'ha deixat enlluernar per la monarquia espanyola. El rei ha estat sinònim d'estabilitat i és el que la burgesia vol, en la vida privada que faci el que vulgui, seria diferent, però la burgesia l'estima perquè comporta estabilitat, i ell s'ha sabut moure molt bé en aquest entorn, amb el comte de Godó, amb el fet de tenir una filla aquí, a Baqueira...
Va escriure 'El cau del conill' a la Xina, hauria estat diferent construir-lo a Barcelona?
A principis del 2009 passava per un moment anímic força baix, no tenia esma de treballar de periodista, estava esgotat, i em vaig centrar a escriure aquest llibre. La distància d'escriure'l a la Xina em va ajudar molt, i de fet la Xina té un paper cabdal en la història. Potser no hauria estat el mateix fer-ho des d'aquí, o potser sí, no ho sé.
Que passava per un mal moment queda clar tot just obrir el llibre. La dedicatòria va adreçada a la persona que li va salvar la vida.
Vaig patir una depressió molt severa i em volia matar, vaig viure un moment molt dolent, i estava a prop de dir "ja no puc més". Un dia de drama, dels de cara o creu, vaig trucar a l'Andrea i em va recollir, em va salvar, li dec la vida. Crec que en els moments angoixants es pot ser més creatiu, Hume va escriure un assaig sobre la paradoxa de la tragèdia. És obvi que als éssers humans ens inspira.
Lídia Penelo, Público. Entrevista a Cristian Segura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada