Benvolguda immigració

Les persones immigrants representen el 12% de la població actual, si bé l'ús que fan dels serveis socials es redueix al 5,6%. També s'hi constata que el 30% del creixement del PIB dels últims vint anys està directament relacionat amb l'arribada de la immigració. Paral·lelament, els baròmetres del Centre d'Investigacions Sociològiques i del Centre d'Estudis d'Opinió mostren que la població segueix considerant la immigració un dels principals problemes.

A la llum d'aquestes dades, cal preguntar-se per què la realitat difereix de la percepció. Les evidències empíriques posen en relleu la contribució de les persones immigrants al sistema de benestar. Des d'un punt de vista econòmic, cal recordar que el projecte migratori de la majoria és laboral, és a dir, han vingut per treballar: la taxa d'activitat de la població immigrant és superior a la de la població autòctona. A l'activitat laboral la segueixen els impostos i el consum. Des d'un punt de vista sociodemogràfic, cal recordar que la immigració ha frenat l'envelliment de la població autòctona tot ampliant el contingent del grup d'edat jove i augmentant la taxa de natalitat. A més, la immigració femenina realitza tasques que permeten a les dones autòctones incorporar-se al mercat laboral i als homes autòctons no incorporar-se a l'esfera domèstica. Malgrat l'evidència empírica, l'imaginari col·lectiu manté la percepció que les persones immigrants abusen dels serveis públics i en perjudiquen l'ús a la població autòctona. Per què la benvolguda immigració pel sistema de benestar és percebuda com la maleïda immigració per una part de la ciutadania?

Des d'una perspectiva sociològica, l'explicació remet a la força del prejudici.

Sara Moreno, diari ARA. Benvolguda maleïda immigració.