Hotel Majestic, Barcelona, set del vespre del 30 de maig. Vuit dies després de l'allau electoral de CiU, un altre fenomen sacseja la tranquil·litat de l'hotel. L'escriptor Ferran Torrent va convocar dilluns un grup d'amics per celebrar el seu seixantè aniversari. De fet, l'aniversari va ser ahir, dimarts, però no pots esperar que Torrent actuï segons els hàbits de la gent normal. El seu company de plaers literaris i gastronòmics, el cuiner Fermí Puig, el va complimentar amb un pastís de xocolata, però per celebrar que encara tenia 59 anys. Torrent va deixar clar que a ell les coses dolces no li fan el pes, i mentre un servidor es menjava el seu tros de pastís, l'autor valencià dedicava als assistents una anècdota rere l'altra, gairebé una aventura per any viscut. Més que anècdotes, les històries d'en Torrent eren perles " d'un perla", com sovint es presenta a ell mateix.
Que Torrent és un perla queda clar amb el dietari que cada diumenge publica a l'ARA. Sense anar més lluny, Torrent explicava diumenge passat per què va ser expulsat dels dos col·legis de jesuïtes que hi havia a València. L'article el finalitzava amb un lema que en bona part explica la seva manera de ser: "Pensava que durant una època de la meua vida vaig perdre el temps. Greu error. Els meus anys d'anormalitat em van regalar una visió esplèndida sobre l'espècie humana. A: Darrere d'un vividor hi ha una persona ferida per la vida. B: Les persones més tolerants són els golfos o els de molta vida acumulada". Potser el que més destaca de Torrent és la seva mentalitat oberta. El seu ventall de coneixences és sorprenentment ampli; pot ser amic de la reina d'Anglaterra, d'un líder del PP, d'un maulet o d'un ionqui: les creences d'aquestes persones no l'influeixen, el que ell valora és la seva humanitat i vitalitat.
Quan parla de les seves perles, Torrent fa cara d'entremaliat. Quan t'escolta o ha de discutir algun assumpte seriós, t'observa amb una atenció que sembla que et vulgui assaltar. Potser la seva versió més desconeguda, perquè és la més íntima, és el Torrent emotiu, amb un punt amarg que el salva de caure en la cursileria.
També pot ser com un marrec amb sabates noves. En un moment de la vetllada a la terrassa del Majestic, Bibiana Ballbè va convèncer un grup de directores de salons de bellesa de Rússia, de visita a Barcelona, per fer-se una fotografia amb Torrent. Des de l'altra punta de la terrassa, catorze senyores van començar a cridar el seu nom per convidar-lo a brindar plegats. Les russes li van dedicar un ball típic rus d'aniversari, una mena de sardana que consisteix a fer una rotllana agafades de les mans mentre l'homenatjat, enmig del grup, ha de demanar un desig -per sort, un desig que no pot dir-. "Fa cara de bon nen. Mira quina il·lusió li fa", comentava l'escriptora Najat El Hachmi.
Torrent va ser a Barcelona convidat pel Grup 62 per rebre l'enhorabona dels seus editors i per acabar de polir els detalls del seu nou llibre. "És la primera novel·la d'espies que he escrit". L'obra serà publicada la propera tardor. Torrent va apuntar durant la festa que hi ha detalls de la narració que s'inspiren en vivències seves o en històries que ha recollit. Dies abans vaig parlar amb Torrent de l'escriptor kenià Binyavanga Wainaina, que en un relat a la revista Granta es definia "com una mena de paràsit", perquè xucla de la vida dels altres per nodrir la seva obra literària. Wainaina es plantejava deixar d'escriure perquè es considera un de lladre de vides. "Jo faig el mateix", va afegir Torrent. Afortunadament, ell no vol deixar d'escriure.
La nit va acabar a una hora prudent perquè Torrent és un home sa: beu poc, fa esport quatre dies a la setmana i es fica al llit aviat perquè és on es troba més còmode llegint. Van tancar la festa amb Susana Subirana, il·lustradora dels seus articles a l'ARA, a la cocteleria Boadas. Es cauen bé, fins i tot van jugar amb la idea de fer un llibre plegats sobre un vaixell de corsaris valencians transtornats. "No sé si n'hi va haver, de pirates valencians, però segur que els meus s'ho passaran molt bé saquejant la costa catalana".
Cristian Segura, Diari ARA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada