Sota una col canta el poeta

D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
de l' activitat industrial; sota una col, canta el poeta:

Des d'una àrea de servei,
la meva terra
és com un parrac grapejat;
un país vençut pel davant
i pel darrere,
d'atrotinada dignitat.

Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d'alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d'inferns
brutes i abjectes
d'animals escorxats amb to de sang i merda.

Adéu olors d'abans:
fenc, trepadella,
d'espígol dolc i farigola a l'escudella.
Adeu amor, bonica,
la millor amiga.
Adéu rateta que escombrava l'escaleta;
I allà a sota una col
canta el poeta:
Homes i dones del cap dret, adéu per sempre.


Quimi Portet, Homes i dones del cap dret.