No diré que no era un visionari, però hi ha un corrent venerador cap a la figura de Steve Jobs que trobo exagerat. Sí, potser va ser un geni, però n’hi ha molts i n’hi ha de millors... Jobs no era el millor
exemple amb l’elitisme dels seus productes, amb una filosofia i exigència professional que sovint sotmetia i humiliava els seus treballadors, alguns amb idees bones, més obertes i no tan enfocades al negoci. De tot això en van sortir els iMacs, els iTunes, iPhones, iPads: ginys que han revo lucionat el món dels gadgets, però també han generat una falsa necessitat. En aquest cas la temptació representada per una poma mossegada (el logo d’Apple) es pot dir que no enganya a ningú. Si a més mirem de controlar tot el procés de fabricació, des del disseny fins a la venda, passant per la manufactura en naus immenses i deshumanitzades de la Xina, tot plegat converteix Apple en l’únic i absolut beneficiari dels seus productes. Un engranatge perfecte. Només falta una actualització constant i un contracte de permanència i ja tenim el client ben entabanat. Això sí, cada dos per tres surt un nou iPhone i l’anterior ja no val res. Hauràs de renovar-lo, si no cauràs en l’oblit, despenjat d’aquesta falsa elit. En aquest sentit Windows, Linux, fins i tot Android, són més per a tothom o no preten canviar a ningú. Molts ordinadors encara funcionen amb Windows XP. Segurament es deuen penjar més que el te- lèfon de l’esperança, però quin producte d’Apple encara funciona 10 anys després de la seva creació?
Apple es va fer famosa per aquell anunci del 1984 on trencava els motlles d’una societat sotmesa i dictatorial. Després de 20 anys s’ha girat la truita en contra seva, i ara els titelles són els que compren iPhones sense preguntar-se per què carai hem d’utilitzar un connector diferent de tota la resta, per què no es pot carregar música o arxius des de l’ordinador sense l’iTunes o no se’n pot canviar ni la melodia per una de nostra. Jobs era un empresari brillant, no un exemple a seguir. Voldria que els nostres fills tinguin valors més transcendents que un consumisme salvatge com a clau de l’èxit.
Arnau Galofré, carta publicada al diari ARA.
4 comentaris:
Enveja i demagògia gratuita...no es l'actitud d'Apple, es la de totes les empreses del sector.
Que jo sàpiga, Apple no obliga a comprar cap dels seus productes, llavors quin és el motiu per a que s'en venguin milions a tot el món?. Hi ha tanta gent equivicada?..
Vull dir equivocada..
No podria estar més dacord. Treballo en una conegudíssima tenda reseller d'Apple a BCN. Tenim servei tècnic i he de dir que el degoteig de persoens amb MAC's fets caldo és constant. Els-hi peta la bateria, el disc dur deixa de funcionar les connexions... És alucinant com arriben a fallar aquests sistemes i el més sorprenent és que ningú es queixa. COM SENTIU! Es posen contents perquè els entra amb la garantia o accepten amb resignació que han de comprar una peça nova però trobo que s'haurien d'indignar una mica.
Jo ara he tornat a PC i cap problema. Això si, el iPhone que no me'l toquin! :)
Publica un comentari a l'entrada