Una cosa segura

La família és el primer nivell de socialització. La família viu un xoc amb el capitalisme. En els darrers vint, trenta anys, Espanya s’ha convertit en el país amb la natalitat més baixa del món. Hi ha una crisi de la família; avui es desenvolupa una família reduïda. Després la gent es divorcia, o no es casa. La família de l’antic model s’ha desinstitucionalitzat. La família ja no és obligatòria. Però, per altra banda, les enquestes indiquen que la gent creu que és a la família on s’hi troben millor. És una cosa segura, sòlida. És solidària: els pares ajuden els fills durant molt de temps. La dinàmica de la individualització ha destruït l’antiga família autoritària, religiosa. Però la família representa una protecció davant la hipervelocitat del món. La família, doncs, ajuda, però no és un contrapoder, no és un contramodel [al neoliberalisme]. És un espai privat, és una institució privada. Les alternatives de sistema han de ser col·lectives, públiques.

Gilles Lipovetsky.

(Foto del gran Ferran Forné)

Music for the pigs

Last August, music producer Matthew Herbert (above) invited 40 people to a restaurant in Farringdon, London, to eat a pig -- on condition that he could record them doing so. Ten chefs, including Ramsay alumnus Jason Atherton and offal-specialist Fergus Henderson, cooked ten courses, from spiced braised pig's head to fried tail. Guests took their food to a corner of the room where a sound technician asked them to "chew as loudly as possible, please" into two microphones. "I wanted to acknowledge every bite of it," says Herbert.

For two years before the meal, Herbert had visited the pig every fortnight, from its birth to butchery, using a Sennheiser 418-S mic and Nagra recorder to document the animal's eating noises. The result is One Pig, an album made up of sampled sounds from the pig's life and death. A cow's lowing in the stable next door ended up on the track "October"; drum sounds were fashioned on an instrument made from the pig's skin and played with its bones.

Tom Cheshire, Wired. A musical pig-out.

Distinguir el dolor

Vida: única manera
de cubrirse de hojas,
tomar aliento en la arena,
alzar el vuelo con las alas;
ser perro
o acariciar su cálido pelaje;
distinguir el dolor
de todo lo que no es;
tener lugar en los hechos
meterse en las vistas,
buscar el menor de los errores.

Excepcional ocasión
para recordar por un momento
sobre qué se hablo
con la lámpara apagada;
y para una vez al menos
tropezar con una piedra,
mojarse con alguna lluvia,
perder la llave en la hierba;
y dirigir la mirada tras una chispa en el viento;
y sin cesar no saber
algo importante.

Wislawa Szymborska, Apunte.