dijous, 24 de maig del 2012

Tenim un problema, i dels grossos, avisa Antonio Turiel



ANTONIO TURIEL (Lleó, 1970) Físic i matemàtic, és científic titular del CSIC a l’àrea de Recursos Naturals, a l’Institut de Ciències del Mar. El seu blog The oil crash és un referent a Espanya per analitzar la crisi energètica.


-Per què creus que ara hi ha més proves que ja hem superat el 'peak oil'? En diversos moments del passat ja es va dir que havíem superat el moment màxim del petroli. No pot ser que hi hagi estats amb grans reserves de petroli no declarades?
-No hi ha hagut cap gran descoberta de petroli durant les últimes dues dècades: avui en dia es troben al voltant de 10.000 milions de barrils de petroli cru a l'any, quan als anys seixanta es descobrien uns 60.000 milions. Al món es consumeixen 35.000 milions de barrils cada any. I sembla ser que les reserves conegudes són menys importants: David King, ex científic en cap assessor del govern britànic, estimava que el valor real de les reserves mundials és un 35% més petit que el declarat. De totes maneres, hi ha una indicació clara que aquesta vegada és diferent: com mostra un article de Murray & King publicat el gener d'aquest any a la revista Nature, des del 2005 hi ha hagut un canvi de comportament en la producció de petroli. Fins al 2005, la producció de petroli era elàstica: un petit canvi de preu conduïa a una gran pujada de la producció. Però des de 2005 hi ha alguna cosa que no rutlla, i la producció és ara molt inelàstica: grans canvis de preu condueixen a petits canvis de la producció. Això és un senyal d'escassetat de manual d'economia, i ja fa 7 anys que dura...

dijous, 17 de maig del 2012

In a matter of time


You go for a walk in the park 'cause you don't need anything.
Your hand that you sometimes hold doesn't do anything.
The face that you see in the door isn't standing there anymore.

In a matter of time, it would slip from my mind.
In and out of my life, you would slip from my mind.
In a matter of time.

The face that you saw in the door isn't looking at you anymore.
The name that you call in its place isn't waiting for your embrace.
The word that you learned to behold cannot hold you anymore.

In a matter of time it, would slip from my mind.
In and out of my life, you would slip from my mind.
In a matter of time.

More, you want more.
More, you want more, you tell me.
More, only time can know you.

Beach House, Walk in the park.

dilluns, 7 de maig del 2012

Apunts per escriure una contracrònica


ACTITUD.

1/ Has de captar detalls que connectin amb l'interès del lector i amb la seva vida. Que allò que expliques no sigui aliè a ell.

2/ Que connectis amb el lector no vol dir que no l'hagis de provocar. La provocació és la manera de cridar la seva atenció i d'ajudar-lo a reflexionar sobre la temàtica de la crònica.

3/ Escriu un text que pugui ser publicat en qualsevol mitjà. El contingut ha de ser intel·ligible per a qualsevol tipus de lector i, sobretot, l'article ha de ser escrit només a partir del teu punt de vista, no el del mitjà de comunicació i la seva línia editorial.

4/ Has de fer el possible per escriure amb una visió neutral. No et deixis arrossegar per les teves conviccions. No jutjis explícitament, si de cas, que el judici el faci el lector. Si, posem per cas, arribes a la conclusió que 'X' polític és un xulo piscines, no ho diguis: limita't a oferir al lector exemples que cridin la seva atenció sobre el tarannà d'aquest polític.

5/ No utilitzis detalls frívols i detalls innecessaris. Cada detall que ofereixes, ha d'aportar alguna cosa amb contingut i amb una lògica en l'argument de la contracrònica.

6/ Sigues 'dolent', no pas benevolent. Per deixar-nos clar que 'X' polític és collonut, ja tenim la versió oficial dels fets.

7/ Desmarca't de les declaracions oficials i de tots aquells detalls i informacions que el lector rebrà per terra, mar i aire. Busca continguts i detalls que sorprenguin el lector i que l'ajudin a entendre millor el fet sobre el qual el mitjà està informant i sobre el qual t'han demanat que contracronitzis.

8/ Si cites a algú, que sigui sempre citant  la font amb nom i cognoms. Mai utilitzis fonts anònimes. Això hauria de ser sempre així, sigui quin sigui el gènere periodístic, però amb la contracrònica encara més perquè has de donar credibilitat a un gènere que és, per naturalesa, una visió molt personal d'uns fets.

9/ Una contracrònica no és una peça de fredor acadèmica o una nota d'agències. Però ha de ser rigorosa  per la necessitat de credibilitat. Necessitat de credibilitat perquè has de donar garantia al teu punt de vista i perquè no hem d'oblidar que hem d'oferir informació de qualitat. Per tant, res de rumors tipus "durant el congrés vaig sentir dir que..." I si escrius que algú va trepitjar el peu dret del president, assegura't que és el peu dret. Tot ha d'estar sota control.

10/ Aquest rigor i el to neutre (en la mesura del possible) de personatge no implicat, d'observador extern, s'ha de combinar amb la ironia.  La ironia és l'humor més constructiu. L'humor de paròdia del 'Polònia', per exemple, no serveix per informar. El cinisme tampoc perquè significa que tot plegat t'importa una merda i que no tens respecte pel que observes. El sarcasme tampoc és vàlid perquè també et fa perdre el respecte pels protagonistes de la teva peça.


FORMA.

1/ La contracrònica és periodisme literari. Per tant, res de començar d'una manera estàndard: "CDC va inaugurar ahir el congrés que ha d'apostar per una nova política fiscal...". Això no és apte per a la contracrònica. Per saber com començar una contracrònica, el millor és llegir The New Yorker.

2/ La contracrònica és una crònica que funciona amb l'estructura d'una novel·la: inici, nucli i desenllaç. Una breu història que pugui ser llegida de manera atemporal i en qualsevol context perquè segueix la seva pròpia lògica. Per aconseguir això, ha d'incloure les causes i els efectes de les accions dels protagonistes.

3/ Has d'enganxar el lector des de la primera frase. S'ho ha de llegir com si fos la novel·la més trepidant.

4/ Això pot significar que en alguns moments el relat sigui en primera persona, per introduir vigor en el relat. Però ha de ser una primera persona que no s'impliqui en els fets, exceptuant situacions extraordinàries (per exemple, un diputat t'insulta mentre li fas unes preguntes).

5/ Per aconseguir ritme i captar l'atenció del lector, no ha de sobrar cap paraula. No s'ha d'escriure palla, tot ha de ser blat. Has d'anar a barraca tota l'estona. Això vol dir que les frases han de ser el més senzilles i curtes possibles. Sinó, el lector es perd. Pocs adjectius. L'objectiu és zero adjectius i zero expressions redundants tipus "s'ha de dir que", "és necessari destacar".

6/ El llenguatge ha de ser planer, estàndard. T'ha d'entendre la teva àvia i també un adolescent de 17 anys.

7/ No ha de ser ni un llenguatge barroer ni una escriptura que caigui en recursos que puguin ferir la sensibilitat de sectors no ideològics. Sexisme, racisme i classisme estan fora de lloc.

8/ El llenguatge ha de ser planer, però això no vol dir que hagis de ser un indocumentat. En tot moment has de demostrar que saps on ets i d'on venim.

(Apunts per als alumnes de Periodisme Creatiu de la Universitat Pompeu Fabra, assignatura del Prof. David Miró)