Fuggii con mia madre e una valigia e un po’ di gioie che risultarono false, su un treno lento come un merci per la pianura friulana coperta da un leggero e duro strato di neve. Andavamo verso Roma. Avevamo dunque, abbandonato mio padre accanto a una stufetta di poveri, col suo vecchio pastrano militare e le sue orrende furie di malato di cirrosi e sindromi paranoidee. Ho vissuto [...] quella pagina di romanzo, l’unica della mia vita: per il resto, che volete, son vissuto dentro una lirica, come ogni ossesso. Avevo tra i miei manoscritti anche il mio primo romanzo: erano quelli i tempi di «Ladri di biciclette» e i letterati stavano scoprendo l’Italia. Pier Paolo Pasolini, Poeta delle ceneri. (Huí con mi madre y una maleta y algunas joyas que resultaron ser falsas, en un tren lento como un mercancías, por la llanura friulana cubierta con un manto de nieve delgado y duro. Íbamos hacia Roma. Habíamos abandonado a mi padre junto a una estufita de pobres, con su viejo abrigo militar sus iras horribles de cirrótico y sus síndromes paranoicos. He vivido (…) esa página de la novela, la única de mi vida: por lo demás siempre he vivido dentro de una lírica, como todo obseso. Entre mis manuscritos llevaba también mi primera novela: era la época de “Ladrones de bicicletas” y los literatos estaban descubriendo Italia.)
N'hi ha que diuen que el nacionalisme es cura viatjant. En el cas del nacionalisme català, no cal anar pas gaire lluny. N'hi ha prou d'apropar-se a Lleida. No hi ha en tot Catalunya unes contrades més sinistres que les de Ponent. Una boira gèlida i espessa rapta els carrers durant l'hivern. Un sol rabiós crema un paisatge desèrtic als mesos d'estiu. Els mercats globalitzats han convertit els pagesos en dictadors rurals que esclavitzen negres, moros i romanesos perquè els treballin la terra. El salari consisteix en un tros de carn magra que ells mateixos poden arrencar dels companys que cauen morts mentre estiren les borrasses. La combinació d'oci garrulo i feines agrícoles, de rutines mecàniques i baixa qualificació, han creat un substrat de jovent quillo que només pensa a sobreviure a la jornada laboral per comprar-se una moto de competició i drogues dures que els faran perdre el sentit a la semiobscuritat de les macrodiscoteques. L'única alternativa per evadir-se són les esglésies. La població dels nuclis urbans és tan minsa que per follar no poden aspirar a ensabonar la més guapa: es tiren la menys lletja, encara que sigui sa germana. El panorama és tan sòrdid que els xavals de poble utilitzen els seus coneixements agrícoles per cultivar una marihuana tan potent que fulminaria Bob Marley a la primera pipada. Els governs lleidatans ja fot anys que només són pantomimes. Però un cabdill ha decidit sotmetre aquest regne de taifes pseudoanàrquiques: la cooperativa BonÀrea. Des de Guissona, ha iniciat la construcció d'un imperi amb estructures paraestatals que es prepara per assaltar el Principat i substituir el seu principal ens de govern: La Caixa. De moment, BonÀrea ha inundat Catalunya amb supermercats, restaurants, benzineres i fins i tot una entitat financera, GuissonaCaixa. Però el seu poder encara és dèbil. Si els descobrissin ara mateix, els aniquilarien amb facilitat. Però això han creat l'element de distracció definitiu: El Petit de Cal Eril.
Home is where I want to be Pick me up and turn me around I feel numb, burn with a weak heart Guess I must be having fun.
The less we say about it the better Make it up as we go along Feet on the ground, head in the sky It's okay, I know nothing's wrong, nothing.
I got plenty of time You got light in your eyes And you're standing here beside me I love the passing of time Never for money, always for love Cover up and say goodnight, say goodnight.
Home, is where I want to be But I guess I'm already there I come home, she lifted up her wings I guess that this must be the place.
I can't tell one from the other I find you, or you find me? There was a time before we were born If someone asks, this is where I'll be, where I'll be.
We drift in and out Sing into my mouth Out of all those kinds of people You got a face with a view.
I'm just an animal looking for a home And share the same space for a minute or two And you love me till my heart stops Love me till I'm dead.
Eyes that light up Eyes look through you Cover up the blank spots Hit me on the head. Talking heads, This must be the place.
