Vila-matejar

Un de poc conegut és el del cineasta Marc Recha, que a finals dels vuitanta va vila-matejar per París amb una mà a davant i l'altra al darrere, però en lloc d'emprenyar escriptors ell va concentrar-se a empipar cineastes. "Era l'època dels mites, tenia divuit anys quan arribo a París, vaig a casa de Robert Bresson i toco el timbre. Dues vegades a la setmana hi anava i picava la porta. Jo no parlava francès, o sigui que imagina't. Veus Pickpocket a la Filmoteca i et dius: 'A París hi viu el senyor que ha fet Pickpocket i el vull veure'. I hi vaig. L'home em va rebre diverses vegades, però s'escandalitzava, perquè em deia: 'de què vols que parlem si no parles francès?'. Es posava molt nerviós, va arribar a canviar de timbre i tot. Jo insistia, trucava i ell em contestava que no, que no era Robert Bresson. I jo insistia: 'sé que és vostè, obri'm la porta'. Va ser increïble i ridícul".
Qui sí que va rebre Marc Recha va ser el cineasta Jean-Luc Godard. "Em vaig presentar a casa d'ell sense avisar, ell parlava casellà malament, però ens vam entendre. Em va deixar viure unes setmanes a la petita habitació de la seva filla, i quan va marxar de vacances vaig poder-me quedar a casa d'ell, els seus llibres, les seves pel·lícules. Van ser vuit mesos a París. Què feia? No feia res. Anava a la cinemateca, als museus. Estirava molt els diners, em colava al metro. Una vegada em van agafar els de seguretat i em van apallissar".

Albert Forns. Albert Serra (la novel·la, no el cineasta).