Els dies que la Tati era a la ràdio amb les seves botes Martens de coloraines, a mi em feia una il·lusió especial. Em recordava el meu primer amor, una noia que es deia Valle, que també calçava Martens. Poc després vaig descobrir que totes dues havien jugat juntes a hockey, de petites. Les botes Martens de coloraines diuen molt de la persona que les porta: són fortes i alhora alegres.
Jo recordaré la Tati posant les Martens damunt la taula de l'estudi de la ràdio.
L'home de la Tati, en Joan Maria, ha estat avui molt generós compartint públicament una lliçó que cal aprendre:
Poc abans de morir, la Tati va dinar arròs a la cubana, costelles arrebossades i una mandarina. Encara en volia més: "Dóna'm la meitat del croissant de xocolata que m'has portat".
Hores més tard, amb la presència de la Mort, tan present, ja no invasora sinó triomfadora, la Tati demana al seu home l'altra meitat del croissant; i un got de llet, per sucar-hi la pasta.
Busqueu a les enciclopèdies, biografies, a la vostra memòria: serà difícil trobar una expressió de coratge tan enorme i tan simbòlica. Sí, la mort és aquí, però jo vull acabar-me el croissant de xocolata.
La maduresa, ja deien fa segles els savis, d'Orient i d'Occident, s'assoleix quan acceptem amb naturalitat que morirem. Que ho hagis d'acceptar amb 35 anys fa molt de mal. Però demostra que has viscut plenament. Has aconseguit tot allò que calia.
Gràcies, Tati, pel mig croissant de xocolata.
Jo recordaré la Tati posant les Martens damunt la taula de l'estudi de la ràdio.
L'home de la Tati, en Joan Maria, ha estat avui molt generós compartint públicament una lliçó que cal aprendre:
Poc abans de morir, la Tati va dinar arròs a la cubana, costelles arrebossades i una mandarina. Encara en volia més: "Dóna'm la meitat del croissant de xocolata que m'has portat".
Hores més tard, amb la presència de la Mort, tan present, ja no invasora sinó triomfadora, la Tati demana al seu home l'altra meitat del croissant; i un got de llet, per sucar-hi la pasta.
Busqueu a les enciclopèdies, biografies, a la vostra memòria: serà difícil trobar una expressió de coratge tan enorme i tan simbòlica. Sí, la mort és aquí, però jo vull acabar-me el croissant de xocolata.
La maduresa, ja deien fa segles els savis, d'Orient i d'Occident, s'assoleix quan acceptem amb naturalitat que morirem. Que ho hagis d'acceptar amb 35 anys fa molt de mal. Però demostra que has viscut plenament. Has aconseguit tot allò que calia.
Gràcies, Tati, pel mig croissant de xocolata.
2 comentaris:
RECORD D´UNA MÚSICA
ai, no t´apaguis mai! Perque,com aquell dia,
si tanco els ulls i escolto la teua veu suau,
la tristesa se´m fongui en melangia,
la melangia en pau.
Màrius Torres
Imma C.
quin escrit mes bonic!
Publica un comentari a l'entrada