Examen de conduir (Primera part)

Les nou del matí. Montjuïc. Disposat a aprovar el meu primer examen de conduir. Em considero sobradament preparat. A més, m'he pres 0,5mg de trankimazin. Sóc invulnerable.

L'examinadora és una senyora de Salamanca. No somriu amb els meus acudits. Opto pel pla B: fer-li la pilota. 

Ella: -Es la leche, ahora cobran por visitar el castillo de Monjuic.

Jo: -Sí, una vergüenza. Estos catalanes son unos peseteros, y no respetan la noble tradición castrense de nuestra nación.

Silenci al cotxe.

El primer alumne a examinar-se és un noi vietnamita. No parla cap altre idioma que no siguin tres paraules memoritzades en castellà. Circula a 15 km/h. Cala el cotxe 5 vegades en una pujada. Resultat: aprova.

I jo em dic: "Si aquest inútil ha aprovat, a mi em fan la ola quan acabi i em lliuren el carnet directament amb 20 punts".

Segon alumne a examinar-se. Una senyora d'ordre de la zona alta. Nerviosa com un flam. Ha d'acabar l'examen aparcant. No ho aconsegueix; deixa el cotxe creuat enmig del carrer. Suspens.

I ara em toca a mi. 

Col·loco bé els retrovisors, baixo la finestreta, agafo un xiclet, em poso les ulleres de sol de pilot d'avió, premo el play del reproductor del CD, amb la banda sonora de 'Drive', encenc el motor, dono un parell de cops a l'accelerador [ruge, nena, ruge], connecto l'intermitent i arrenco.

Passen 5 minuts, tot va bé. I de sobte, l'examinadora em diu:

-Estás conduciendo sin el cinturón.

-¡Ay va! ¡Qué despiste! Pues es importante, ¿eh? Gracias. Quizá me ha salvado la vida.

-Bueno, prosiga. Por cierto, ¿sus gafas están graduadas?

-Por supuesto. Si no estuvieran graduadas, ahora ya estaríamos en Granollers.

Continuem sense ensurts, jo m'emociono. Em sento com Lewis Hamilton però a l'examinadora li dic que el meu ídol és Fernando Alonso. El professor, al meu costat, gira el cap i m'observa fíxament, com suplicant que calli d'una puta vegada. No ho entenc. I de sobte, nova ordre:

-Cuando pueda, gire a la izquierda.

Giro en tercera, miro una miqueta a veure si ve algú. No ve ningú.

-Inmovilice aquí el vehículo. Usted conduce bien pero hemos empezado mal; lo del cinturón es una infracción leve. Ahora bien, en la última intersección usted no tenía prioridad y no ha tomado medidas de precaución. Es infracción grave. Suspendido.

-¡Bueno! ¿De verdad? ¿Y una ayudita?

-¿A qué se refiere?

-¡Ay! Mire, se me ha caído un papel verde de la cartera. ¿Me lo puede recoger?

Ni s'ha acomiadat.

Conclusió: 

Em tenen mania, probablement per ser tan bon conductor, per guapo i per ser català. Això segur, per ser català, segur.

I només admeto un error. El Trankimazin me l'he pres massa tard. M'ha fet efecte mitja hora més tard.

No tornarà a passar.