Examen de conduir (Segona part)

Montjuïc. Pàrquing d'autoescoles. Onze del matí. El professor m'ha convocat a aquesta hora malgrat que finalment m'examinaré a les 13h. Suposo que és una mena de venjança per aquell dia de Carnaval que tenia classe i vaig presentar-me amb un parche a l'ull i un garfi a la mà.
-¿De qué vas? ¿De Capitán Garfio?
-No, de gerente de autoescuela.

Ell sap que l'estimo. Amb el temps ho oblidarà.

Tinc dues hores mortes per davant i per evitar agobiar-me, decideixo fer una enquesta entre els alumnes que esperen a examinar-se. "Estic elaborant un reportatge sobre curanderos africans. Teniu alguna experiència amb algun vident d'aquests?" A base d'insistir aconsegueixo que em facin el buit la cinquantena de persones que hi ha al pàrquing. Hi ha un noi de 20 anys de Sant Roc que està molt nerviós. Tan nerviós que no veu com m'hi acosto.
-Para los nervios, chaval, lo mejor es hablar de otras cosas.
-¿Y de qué quieres hablar?
-¿Tú crees en brujería?
-La madre del Joshua, un colega, tiene un centro de esoterismo.

Doncs resulta que la mare és encantadora i consumeixo l'hora que em queda d'espera parlant amb ella per telèfon.

Per fi són les 13h. Repetim l'ordre del primer examen. La meva companya de la zona noble s'examina primer. Després un servidor i de tercera, una noia de 20 anys que rebutja la meva oferta de compartir el meu segon trankimazin. Greu error. Suspendrà.

M'assec al costat de l'examinador. Assegut al darrere, em poso el cinturó, com una iaia qualsevol. Com que l'examinador està mirant el mòbil i no s'ha fixat en el meu detall de bona persona, torno a descordar-me'l, me'l torno a posar, poc a poc, i el clic el faig dues vegades. Continua mirant el mòbil.

La primera alumna condueix millor que l'altre dia. Cap error. La suspenen per anar massa lenta.
I ara em toca a mi. Com que vaig molt col·locat de trankimazin, l'examinador m'ha de repetir tres vegades que ja puc passar al davant.
Abans d'arrencar, l'examinador em demana si sé on són les llums llargues: poso l'intermitent de l'esquerra. Ara em demana les llums curtes: poso l'intermitent de la dreta. El professor, al meu costat, es gira per mirar l'examinador, somrient, suplicant, "perdónale, por favor, es así de serie".

Aquesta vegada no poso música. Sí que em poso les ulleres de sol de pilot d'avió, i de nou l'examinador em pregunta si són graduades. Em giro, en silenci, me'l quedo mirant, i lentament, responc: "Sssí". Sort que estic en ple 'high' del trankimazin perquè no entenc la pregunta. Vull dir, qui seria tan gilipolles de fer un examen de conduir sense veure?

Haig de començar l'examen incorporant-me a la circulació fent marxa enrere. M'oblido de posar l'intermitent. L'examinador anota la primera falta als 2 segons d'examen.
Aquí el meu cervell sedat fa un canvi, decisiu. Com Buda quan va veure la llum: "Ja he començat cagant-la, de nou. En fi, és igual. Tiqui taca tiqui taca: Tu surt al camp a passar-t'ho bé".
Canvio de carrils sense mirar pels retrovisors; surto de les rotondes sense posar els intermitents; els Stop, ui els stop! a punt de saltar-me'ls un rere l'altre però al final acabo frenant una miqueta, com per donar feina a l'examinador: "Vinga, almenys que apunti coses. Que es guanyi el sou".

Els cedas no existeixen per a mi. El trankimazin m'obre un món d'harmonia on res em pot fer mal. Sóc lliure. No circulo, volo per l'Hospitalet.

Estaciono, acaba l'examen.

I l'examinador diu: "Cristian, tú has conducido sin carnet, ¿verdad?
I jo responc: "Por favor, ¿por quién me toma? Puede que yo sea un yonki, pero honrado".

Resultat: aprovat.

Moraleja: si vols aprovar, 2 aneurols o 0,5mg de trankimazin dues hores abans. Si ho fas, creu-me: seràs com el Dalai Lama al volant. Flotaràs, ningú et podrà fer mal i l'examinador es convertirà en el teu esclau.