-Jordi Llovet: A vostè li agrada molt aquest dictum de Martí i Pol i a mi no gaire, perquè, per començar, ni està tot per fer (perquè ja fa segles que tenim la màquina de vapor, per exemple) ni tot és possible (perquè no és possible aterrar a la superfície del sol, posem per cas). Catalunya és plena d'escriptors i de cantants semiprofètics, i tots em disgusten, començant per Salvador Espriu i acabant per Martí i Pol, i d'altres que vindran, perquè el nostre país –que és enormement eclesiàstic, vull dir, patriòtic– sembla que necessiti contínuament sacerdots sense sotana. Jo prefereixo la frescor i la perfecció formal de Carner, el satanisme encobert de Verdaguer –que és com un àngel caigut, com els del Paradís perdut, de Milton–, l'antiromanticisme de Gabriel Ferrater, el satíric Pere Quart. No suporto aquesta mena de profetes, ni aquella vauche-qui-pleure de la meva comarca, vostè ja m'entén, ni aquest entrenador de futbol que parla com si fos l'arxidiaca de Catalunya. Formes modernes de fariseisme! Si els comparo amb els disbauxats, llavors prefereixo els dimonis a aquesta mena de santedat hipòcrita.
Jordi Llovet entrevistat per Francesc Soler a Homonots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada