dilluns, 20 d’octubre del 2014

Mother of a killer


Yvette was a biker chick from the first time she ever got on a motorcycle. "I was hot as shit, I ain't gonna lie," she says over a steak at TGI Fridays. "Hair down to my ass. I was hot."
By all accounts this description of Yvette Rafferty is accurate. She arrived in northern Ohio from out of the American South as a woman from a dream issue of Easyriders magazine, skinny and willowy, with hair spun from ice cream and sunshine and a taste for denim and leather. She liked to party, and she was crazy, too. She met Mike when she was working at a bikini bar. That was not long before she became addicted to cocaine. She says she was sober while she was pregnant. But Rafferty wasn't three days old when she disappeared into a crack house with him still swaddled in a hospital blanket. Mike took Rafferty away after that, and they separated. She still seems like kind of a love mama, even though a good chunk of her humanity appears to have disappeared into addiction. She is a hug person, a kiss person, a person who loves to cry, the type of hippie biker chick who'd want to sleep with all her babies in a big family bed but also bungee them to a chopper for a ride to get formula. But in reality, she is now a 49-year-old woman who has to remove her new dentures before she eats a TGI Fridays steak with Jack Daniel's sauce. Who, after two beers, starts shivering and loses the gift of coherent speech for long stretches and tries to eat a wet napkin off her plate. Sits there chewing it like lettuce. Rafferty has known before memory that his mother is an addict. When he was ten, he found evidence on the internet that she'd prostituted herself. During the steak dinner she admits knowing what she'd become. Her face crumpled and she said: "I know all this is my fault. I know it is. If I hadn't have been an addict, none of this would have happened."

dimarts, 7 d’octubre del 2014

Que torni la Guàrdia Civil


Malfieu-vos dels homes sense panxa.

No us enamoreu mai d'una dona no batejada. Practicar llit amb ella seria practicar el bestialisme.

No presentar queixes als cambrers. Cal fer sortir el cuiner amb bones cares i quan el tingueu al davant el falteu al respecte. Sempre.

No mengeu mai a restaurants amb vistes: és per portar-hi les fulanes. I molt menys puestos que facin cantonada. Xanfrà a l'eixample. Ojo.

A no ser que sigueu nascuts amb mala sort, eviteu viure sota la Gran Via: és el Nibelheim wagnerià.

No aneu mai a Sabadell.

Allunyeu-vos dels homes que no calcen sabates de cordons.

Quan algú s'aixugui la mà als pantalons just antes de donar-vos-la, quedeu-vos tiesos. Feu l'orni, fingiu una trucada. És un asquerós.

No accepteu mai un refresc de llauna: la nostra dignitat és en mans de Nostre Senyor, no d'un cambrer.

Eviteu els marinos. Els militars no, que és bien: parlo dels pedants que et trobes al Turó Park sota una tormenta i diuen: "RES, AIXÒ RES!!". Imbècils de veler atracat al Maresme i loden blau marí amb botons daurats que viuen en un pis a Madrazo amb la cuina de l'any 62.

Que torni la Guardia Civil.

No fumeu pel carrer. I molt menos caminant.

No tolereu conversacions al telèfon de més de 3 minuts. Fotre xapes telefòniques és una falta de consideració. Sigueu maleducats: pengeu.

Eviteu prendes de roba amb marques ximples a la vista. L'elegància és el porte i és de neixement, les marques magnifiquen la cara de burro.

Sopeu amb les dones dels amics. Trieu-les guapes i lluiu-les pels puestos, que us vegin. Després ja serà el marit qui les aguanti 22 h. És fabulós festejar dames guapes casades i treure's de sobre la pressió aquella d'anar al llit. Que es mengi el problema el marit, per burro.

Convideu capellans a dinar a casa. Capellans! Capellans! I entre setmana, que el veïnat de l'escala els vegin. Feu-vos respectar.

Eviteu parlar malament del Caudillo en públic i en segons quines zones de Barcelona. Podeu ofendre greument l'interlocutor.

Tracteu el servei de vostè. Sempre.

Ignoreu qui us tracti de tu sense conèixe-us. Si a Vueling diuen "abrocharos los cinturones" feu com si sentíssiu plore. A la merda!

Si passeu pel davant d'un Mercadona entreu-hi. Aneu obrint galetes, patates, xampús, olis, etc. Tot potinejat. I quan ja tal, marxeu.

Cal ridiculitzar els convidats que a casa teva s'aixequen a mig dinar per fer caca. Si tarda més de 2 minuts cal cridar: "QUE FAS CACA??"

Canvieu de taxis si no és del vostre agrado. La dignitat senyors, la DIGNITAT!! Ahir vaig agafar-ne 3 per anar a la Illa Diagonal: tres!