To watch the cactus bloom

From the dusty mesa, her looming shadow grows

Hidden in the branches of the poison creosote.

She twines her spines up slowly towards the boiling sun,

And when I touched her skin, my fingers ran with blood.

In the hushing dusk, under a swollen silver moon,

I came walking with the wind to watch the cactus bloom.

A strange hunger haunted me; the looming shadows danced.

I fell down to the thorny brush and felt a trembling hand.

When the last light warms the rocks and the rattlesnakes unfold,

Mountain cats will come to drag away your bones.

And rise with me forever across the silent sand,

And the stars will be your eyes and the wind will be my hands.

The Handsome Family, Far from any road.

Moments estel·lars de la Humanitat

-Periodista TV3: El Barça guanya 1 a 0, felicitats per la part que li toca.
-Santiago Vidal: Home, és una satisfacció estar a la llotja del Barça. A més a més, estar amb tot de culers, envoltat de culers. Jo pensava que això de la llotja era molt seriós, i veig que no, els nervis es porten dins.

-Periodista: Perquè em deia que hi ha gent que pateix molt a la llotja. Vostè que és nou, com ho ha vist? La gent s'aixeca molt?
-Santiago Vidal: He tingut la sort d'estar darrere l'esposa del president i la veritat és que ho viu, ho porta a la sang. El Barça és com el país. El país té coratge, el país va fent les coses lentament, però sense perdre el full de ruta, i al final acaba arribant el gol.

-Periodista: El país avui ha tret una pancarta al lateral del Camp Nou una mica amb totes les agressions que està patint l'esport català de part d'Espanya. També és un moment de reivindicació a nivell europeu, com aquest partit que el veu tot el món.
-Santiago Vidal: És així. No podem desaprofitar aquestes oportunitats. Les televisions sou els ulls, i també espero que les paraules de la ciutadania. I no hi ha manera de fer-lis entendre als ciutadans o a les elits de l'estat espanyol que no és agredint-nos com podem acabar arribant-nos a entendre, que és en el fons el que tots desitjaríem. Si ells volen, ens entendrem a través del diàleg parlant de com ens ananem i com quedem com a dos països germans. Si ells no volen, ells ens aniran agredint però nosaltres anirem aguantant, resistint, i al final guanyarem.

-Periodista: I el Barça què hi pot fer en tot aquest panorama? Suposo que hi ha de fer molt perquè és una de les forces majors que té el país. Quins nivells de col·laboració ha de tenir en El Procés el Futbol Club Barcelona?
-Santiago Vidal: Jo penso que s'hi ha d'implicar molt a fons. Segurament ara encara no és el moment però arribaran les dates, que seran les dates clau, just les anteriors al 27S i les posteriors si és que el mandat de la ciutadania és ben clar, com jo espero.

-Periodista: Hem vist una primera part estel·lar de Lionel Messi i de pràcticament tot l'equip. Si Lionel Messi fos l'abanderat d'El Procés això seria més fàcil!
-Santiago Vidal: És que Lionel Messi no és un futbolista, és un malabarista. És un home que sembla que porti la pilota enganxada als peus. I lo que ell aconsegueix, si el tinguéssim en l'àmbit de la política, tot i que he de dir que el president Mas i l'Oriol Junqueras déu n'hi do lo que se li assemblen, tots junts segur que ho aconseguiran.

Santiago Vidal a la llotja del Camp Nou.

Un interrogante sobre el periodismo

-Periodista: A esta gerundense también la hemos podido ver en series como 'Homicidios', 'Acusados' y en 'The Big Bang Theory'. ¿Cuándo? ¿En qué capítulos, Anna, por favor? Porque tendremos que identificarte allí.

-Anna Allen: ¡Es que me habéis llamado tan rápido, tan rápido! ¿Qué puedo decir? Muy prontito, muy prontito. Estoy de acuerdo con lo que estoy oyendo que nos hacen faltan buenos copiadores, como mínimo buenos copiadores. Porque es una gozada poder estar en Big Bang Theory. De repente se te abre un universo, osea es alucinante tener de productores a Lorren y a Prady, que de repente te obligan a ir a ensayos, es que me hubiera encantado aquí. Y es la única manera de estar ahí. No sé, me apetece un humor más allá de caca, culo, pedo, pis. Es maravilloso, cada día que llega es mejor que el anterior. Entonces, un orgasmo continuo estar en Big Bang Theory.

-Periodista: Oye, ¿cómo se te cruza en el camino esta oportunidad?

-Anna Allen: Bueno, a mí llevan tiempo escribiéndome de fuera, pero tampoco lo que me mandaban nunca ha sido como mi sueño, bueno, ni sueño ni no, yo estaba allí y... Pero de repente era Big Bang Theory. Yo era fanática, soy una fan completa de Big Bang Theory. Tengo amigos científicos, entonces era como un mundo que me apasiona y un universo de personajes que me parece maravilloso. Yo pensaba que era una broma, al principio.

-Periodista: ¿Y cómo es tu personaje?

-Anna Allen: Pues mi personaje... Se llama Alice Nichole y aunque te parezca mentira es más inteligente que Sheldon Cooper. Yo pensaba que eso era imposible, pero todavía más.

-Periodista: Vas a ser la némesis de Sheldon Cooper.

-Anna Allen: ¡Me encanta! ¡Me pone todo!

-Periodista: Bueno, bueno, eso es mucha responsabilidad:

-Anna Allen: Muchísima (responsabilidad), y al mismo tiempo es un honor, es una gozada, es un aprendizaje continuo. Estoy disfrutando muchisimo.

-Periodista: Oye, ¿tú también has negociado un millón de dólares por capítulo?

-Anna Allen: Yo no, yo creo que estoy fuera, sabes. No llegué en el momento. Es que tengo muchos problemas con el lenguaje. Con lo del slang, no es lo mismo: uno habla americano pero luego llega el slang. Y eso es otra movida. Creo que algó no entendí y me han engañado.

-Periodista: ¿Ahí haces de americana? ¿En la serie haces de americana, americana, o de inglesa?

-Anna Allen: No se dice, pero de española no hago.

-Periodista: De española, no.

-Anna Allen: No, no.

-Periodista: Bueno, bueno. Te seguiremos ahora. Y estaremos expectantes.

-Anna Allen: Espero, espero. Gracias.


La Ventana, entrevista a Anna Allen.



[Dos catalans més que han qüestionat la feina periodística:
Alícia Esteve i Enric Marco.