"Considero la condició dels reis i dels governants com a simples volves de pols. Contemplo els seus tresors d'or i de pedres precioses com si fossin un munt de maons i de còdols. Les túniques de seda més fines em semblen parracs llardosos. Veig les miríades de mons d'aquest univers com les petites llavors d'una fruita, i el llac més gran de l'Índia com una gota d'oli al meu peu. Considero que els diferents ensenyaments del món són només vanes il·lusions de mags. La més alta concepció de l'emancipació se'm presenta com un brocat d'or en un somni, i observo la sendera sagrada dels il·luminats com si fossin flors que ens broten als ulls. Veig la meditació com el pilar d'una muntanya, i el nirvana com un malson diürn. M'imagino el judici sobre el bé i el mal com la dansa sinuosa d'un drac, i l'ascens i el declivi de les creences com a simples vestigis deixats per les quatre estacions".
Nyogen Senzaki,
101 històries zen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada