"L'Estat espanyol ens odia. Ens odia. Ens ho ha fet saber durant 300 anys, o més. Els hi som insuportables per ser com som. I quan algú t'odia per ser qui ets, per ser com ets, no hi pots fer res. És com quan un racista o un fatxa, o un nazi odia un negre, un jueu, pel fet de ser-ho. Podria ser que ens odiessin perquè som estalviadors. Llavorens podríem dir «Vinga, va, gastem, gastem a dojo, patejem-nos-ho tot, la casa per la finestra». O ens podrien odiar perquè tenim el millor equip del món, que és el Barça, evidentment. En fi, per moltes coses. Però quan t'odien pel que ets, no hi pots fer res, i aleshores això implica tota l'altra sèrie de motius que impliquen que no hi haurà mai un encaix amb Espanya.
Primer, parlem una llengua que a ells no els agrada, que és el català, antiga i cultíssima. Una llengua que ha donat obres cabdals a la literatura universal, com és per exemple el Tirant lo blanc, entre moltes altres. Ja veuríem si El Quixot no era en català, jo tinc els meus dubtes, o El llàtzer de Tormos, ja veuríem, diuen que sí... Hem de tocar els collons.
Per tota una sèrie de factors us he de dir que el dia 13 es produeix un altre fet que odien profundament els espanyols, que és la democràcia. Democràcia i Catalunya va junt; llibertat i Catalunya és el mateix. Odien el fet que els catalans, pacíficament, civilitzadament, puguem reunir-nos, sense comptar fins i tot amb les institucions polítiques, i amb la societat civil, havent decidit poder votar si voldríem fer un referèndum per la independència. Com que això també ho odien, us dic a tots, vilafranquins, d'aquí i vinguts de fora, que aneu a votar.
Digueu a tots aquells que tingueu al voltant, que no són d'aquí i que s'hagin intentat integrar, expliqueu-lis molt bé tots aquests raonaments, perquè ells també formaran part de la Catalunya. Catalunya no és qui viu i treballa a Catalunya: català és qui vol ser català, és qui estima Catalunya. Conec molta gent que viu i treballa a Catalunya i que ens odia profundament. Aquests també els hi hem d'explicar i els hem d'intentar convèncer. Si no ho aconseguim, ja estarem a temps de donar-lis la clau, perquè el duro no els hi donarem, perquè ja l'hem donat durant més de 300 anys, els donarem la clau i que marxin. La independència els hi donarem nosaltres a ells.
I una altra cosa, no esperem que els espanyols mai ens entenguin. Hem de començar a preguntar nosaltres a ells què els passa. Què els passa? Què us passa? Què us passa, espanyols? Esteu malalts? Us trobeu bé? Què us passa que odieu tant aquests altres conciutadans que us paguen la vida a vosaltres, i que us paguen una bona vida, a més a més. Què us passa senyors Ibarra de torn, els Rajoy, els Asnar? Què us passa? Tant costa de desempallegar-se del vostre passat franquista, dictatorial, senyoritista, conquistador, etcètera etcètera?
I un altre missatge molt especial a tota aquella gent vinguda d'Amèrica del Sud: voteu també, aneu-hi, si esteu evidentment en condicions de fer-ho, i voteu també que sí a la independència perquè el mateix que us van fer a vosaltres, heu de pensar que nosaltres ho estem patim de fa molt més temps, o més o menys el mateix."
Toni Albà, Les raons de la consulta sobre la independència.
