Las leyes de la Historia

–Jaume Roures: Podríamos discutir durante horas sobre Cuba, sobre la visión parcial que tenemos, sobre qué cosas son importantes o sobre los hechos de la revolución cubana, o nos podemos quedar con la imagen manipulada, desde mi punto de vista, de la teórica represión y todas estas cosas. Yo creo que la política y la democracia se miden por la defensa de eso que se llama el interés general, el interés y el bienestar de las personas, y si comparamos las ratios de Cuba con los de cualquier país de América Latina, Cuba está muy por encima; y si vamos un poco más allá, podemos decir que en ratios de salud, educación, etcétera, no solo están por encima de los de América Latina sino por encima de los de España, sobre erradicación de la pobreza, sobre la erradicación del analfabetismo, etcétera. Lo que pasa es que en general es más cómodo ir poniendo el acento sobre si hay libertad de expresión y cosas similares, que también las podríamos comparar con las de aquí, por no ir tan lejos.

–Mònica Terribas: ¿Siempre será un blanco y negro? En el caso del repaso a Fidel Castro, siempre habrá quien continúe tildándole de dictador, y siempre habrá quien ponga en valor esto que dices.

–Jaume Roures: Nosotros hemos vivido una dictadura aquí, y tenemos parámetros para medir lo que realmente es una dictadura y qué no lo es. No hay dictadura que dure más de cincuenta años, como la supuesta dictadura de Fidel en Cuba, porque la gente no soporta las dictaduras durante tanto tiempo, y menos en el siglo XX y en el siglo XXI.

–Mònica Terribas: Nosotros la soportamos.

–Jaume Roures: ¿57 años?

–Mònica Terribas: 40, que tela.

–Jaume Roures: Bueno, sí, sí. Pero había gente en la calle, había disparos, había muertos, había torturas, había todo esto. Decenas de miles de personas en prisión, procesadas, y esto no pasa en Cuba, pese lo que se diga. Y si hubiera sucedido, en la escala que se dice, no habría aguantado ni Fidel ni nadie. Esto son las leyes de la historia, no excepciones cubanas.


Jaume Roures a El Matí de Catalunya Ràdio.




[Original en català:

–Jaume Roures: Podríem discutir hores sobre Cuba, sobre la visió parcial que tenim, sobre quines coses són importants o sobre els fets de la revolució cubana, o ens podem quedar amb la imatge esbiaixada, des del meu punt de vista, de la teòrica repressió i totes aquestes coses. Jo crec que la política i la democràcia es medeixen per la defensa d'això que se'n diu l'interès general, l'interès i el benestar de les persones, i si comparem les ràtios de Cuba amb les de qualsevol país d'Amèrica Llatina, Cuba està molt per sobre; i si anem una mica més enllà, podem dir que en ràtios de salut, educació, etcètera, no només estan per sobre que els d'Amèrica Llatina sinó per sobre dels espanyols, sobre erradicació de la pobresa, sobre l'erradicació de l'analfabetisme, etcètera. El que passa és que en general és més còmode anar posant l'accent sobre si hi ha llibertat d'expressió i coses similars, que també les podríem comparar amb les d'aquí, per no anar tan lluny.

–Mònica Terribas: Sempre serà un blanc i negre? En el cas del repàs a Fidel Castro, sempre hi haurà gent qui el continuarà titllant de dictador, i sempre hi haurà qui posarà en valor això que dius.

–Jaume Roures: Nosaltres hem viscut una dictadura aquí, i tenim paràmetres per mesurar el que realment és una dictadura i què no ho és. No hi ha dictadura que duri més de 50 anys, com la suposada dictadura del Fidel a Cuba, perquè la gent no suporta les dictadures durant tant de temps, i menys al segle XX i al segle XXI.

–Mònica Terribas: Nosaltres la vam suportar.

–Jaume Roures: 57 anys?

–Mònica Terribas: 40, que déu n'hi do.

–Jaume Roures: Bueno, sí, sí. Però hi havia gent al carrer, hi havien trets, hi havien morts, hi havia tortures, hi havia tot això. Desenes de milers de persones a la presó, processades, i això no passa a Cuba, malgrat el que es digui. I si hagués passat, a l'escala que es diu, no hagués aguantat ni en Fidel ni ningú. Això són lleis de la història, no exepcions cubanes.]