Ens veiem
perquè som els altres que ens miren.
Invertit l'espill,
sempre anem rere
un cansament de colors.
Al davant, però, no hi tenim la vida
sinó el passadís i la sala
dels experiments repetits. Assajos, tubs, i tot en vidre
comprovat. Ulls que miren
perquè observen els fenòmens
algú anota el resultat, no nosaltres.
En comptes de realitats,
xifres i
signes d'admiració si molt convé. L'endemà, però, records,
instruments, comandes, substitucions.
Màrius Sampere, Ens veiem. Dèmens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada